Keep calm
Escac al rei
El mateix dia que els Estats Units advertien al govern de Kíev que si fa servir l'exèrcit per reprimir els manifestants proeuropeistes prendrà mesures contra Ucraïna, els nostres polítics acordaven la data i la pregunta del referèndum. No sé si és casualitat. Però amb l'advertiment dels Estats Units a Kíev, el procés d'autodeterminació de Catalunya queda implícitament protegit per Washington i per Brussel·les. És a dir, per Occident. Ara serà Espanya qui haurà de decidir si vol ser a Europa o anar cap al chavisme. La pregunta amb dos apartats té un punt de collonada confusionista típica del vell statu quo, però amb els obstacles que l'independentisme ha superat no vindrà de votar “sí” dues vegades. El president Mas ha tornat a demostrar que és un magnífic jugador d'escacs. La doble pregunta no sols deixa el PSC en evidència. Interpel·la una part de l'electorat del PP i de Ciutadans i posa el punt de mira en la intransigència de l'Estat i tots els fantasmes de la història. La pregunta té suc perquè obligarà Unió i ICV a sortir de l'ambigüitat i a defensar les seves posicions amb exemples pràctics. A més, talla d'arrel tot intent d'estigmatitzar la independència davant de terceres vies i federalismes. La pregunta és prou clara perquè a l'estranger tothom l'entengui, i aquí ningú no se'n pugui sentir exclòs. És una pregunta cartesiana però de doble fons, com el país, més favorable a la independència del que sembla. És una pregunta perfecta perquè el Màrius Carol acabi votant “sí” a marxar d'Espanya. A més, la data és el millor homenatge que Catalunya podia fer a la caiguda del mur de Berlín. Jo crec que Madrid preferirà forçar una declaració unilateral que passar per la humiliació d'autoritzar una votació. La pregunta permet que, quan això passi, entre els catalans tot s'hagi discutit i aclarit.