De set en set
Pomell de violetes
La jove cantautora madrilenya Evangelina Sobredo Galanes, més coneguda pel nom de guerra Cecilia, va morir en accident de trànsit l'estiu del 1976 i està enterrada al cementiri de La Almudena. Un any abans de morir, amb Franco encara viu, Cecilia va publicar una de les seves cançons més emblemàtiques: Ramito de violetas, una peça que posteriorment va versionar el cantant de flamenc, també madrileny, José Ortega Heredia, conegut per Manzanita.
És probable que més d'un lector recordi aquella cançó del pomell de violetes perquè té una lletra amb història; és a dir, no és un simple encadenament de frases buides. Recordeu? Una relació de parella crítica (“Era feliz en su matrimonio / aunque su marido era el mismo demonio”) amanida amb infidelitats ocultes (“Quién la escribía versos, dime quién era, / quién la mandaba flores por primavera”). Recordeu els laismes?
A mi m'ha vingut al cap la cançoneta perquè hi ha un moment en què parla del dia 9 de novembre (“Quién, cada nueve de noviembre, / como siempre sin tarjeta, / la mandaba un ramito de violetas”). Per què Cecilia va concretar aquesta data i no una altra? La resposta possible que se m'acut té a veure amb la festivitat de la patrona de la ciutat de Madrid, la Virgen de la Almudena, que se celebra cada 9 de novembre, el Dia de la Almudena.
La mitologia local, entre altres versions, explica que a l'heroi castellà Rodrigo Díaz de Vivar, de nom de guerra El Cid, se li va aparèixer la Verge de l'Almudena per demanar-li que assetgés la fortalesa de Madrid presa pels àrabs. Quan El Cid s'hi va posar, es va desprendre un tros de la muralla, just on hi havia una imatge mariana, i així el valent cavaller que guanyava batalles després de mort va poder entrar i ocupar la ciutat. Ara, el Dia de la Almudena fan gran festa a Madrid: surten els confrares i les “manolas con peineta” i les pastisseries no paren de fer roscones, previs als tortells de Reis.
Tanmateix, el diumenge 9 de novembre del 2014, mentre la ciutat de Madrid s'encomana a l'Almudena, confiem que la Moreneta il·luminarà la catalana terra.