Què pregunten?

S'entén l'expectació arreu d'Europa davant la decidida voluntat política de convocar una consulta sobre la independència de Catalunya, però falten encara onze mesos, durant els quals s'anirà veient que res de bo no pot sortir d'una qüestió tan mal plantejada. Un referèndum d'aquesta mena pot resultar complex, sigui perquè obre la porta a diferents opcions, com el de Puerto Rico del 2012, sigui perquè presenta una redacció excessivament tècnica, com el del Quebec del 1995; però el que no ha de fer mai és obligar l'elector a patir interminables debats sobre el sentit d'una doble pregunta en termes abstractes. Si no s'entén a la primera, val més deixar-ho estar. Quan Macià va fundar l'organització Estat Català, tothom sabia de què es tractava; ara, en canvi, sembla que hi ha qui vol que Catalunya esdevingui un Estat però no pas que sigui independent. (“Vinc a comprar un iot.” “Dels que naveguen sobre l'aigua?” “No, dels que s'enfonsen.”) Ens ho hauran d'explicar molt bé, tots plegats. També els del no, que s'entén que volen que tot segueixi com fins ara; però com que ningú no està content, bé hauran de dir quins remeis proposen, encara que sigui el retorn a Madrid de totes les competències. Els del “sí Estat” “sí independent” hauran de deixar de fer els comptes de la lletera en afers econòmics i entrar en les qüestions clau de la independència que fins ara han volgut passar per alt: ordre públic, defensa, demografia, aliances internacionals... I els del “sí però no” hauran de demostrar primer la seva existència i tot seguit la dimensió desconeguda en què una altra Espanya és possible. Si el govern de Madrid tingués el que ha de tenir, i una mica de sentit de l'humor, deixaria que el referèndum es fes –al capdavall, surti què surti, no es derogaria cap llei ni cap institució, només serviria per veure quants electors catalans se senten insatisfets en l'actual marc constitucional–, perquè després de l'embolic que ens farem per entendre la pregunta, el sarau que hi hauria per interpretar els resultats fóra digne de veure.