Àpats de Nadal

Aquests dies de festa, a casa, parlarem de la pregunta. Jo conec gent que la troba magnífica i d'una gran intel·ligència, i gent que la considera un nyap. I hi ha uns tercers, pragmàtics, que són els que m'agraden, que diuen que l'important és votar i que la pregunta és la millor pregunta possible i que quina sort que ja la tenim perquè tot això ens ha fet patir una mica i hi ha hagut moments que no ho vèiem gens clar. Per Nadal sempre em pregunto què passaria si tingués una jove del PP o un cunyat de Ciutadans, de què parlaríem perquè no hi hagués tibantors i poguéssim dinar en pau nadalenca. És complicat, perquè et penses que no parlant de política està tot arreglat, i no és ben bé així: si parles de l'escola dels nens, malament –immersió, llei Wert...–; si parles de la crisi, fatal –bancs, retallades, corrupció...–; si parles de botigues, perillós –model comercial, liberalisme...–. Encara que no ens ho sembli, tot és política... I si sempre és així, aquest any pla!

A casa, per sort, tots som del “sí-sí”, però tot i això reconec que a vegades, en el fulgor de la sobretaula, és difícil entendre's. Mentre mengem l'escudella i la carn d'olla, que cada any fa la meva mare i que hi canten els àngels, tothom està concentrat i només se senten xarrupets i lloances, però sé que després la gent es descorda –posa'm més vi, passa'm el cava, encara no he tastat cap neula!– i allò semblarà una olla de grills. Ja els sento: vols dir que votarem?; és clar que sí; no, no ens deixaran pas; ens enviaran la Guàrdia Civil i anirem tots a la presó; i el recompte dels vots?; sí, serà un embolic!

Jo, que faig campanya cada dia per poder votar, i votar que sí, potser el dia de Nadal descansaré, deixaré els grans arreglant el món i aniré a seure amb els meus néts, que estan excitats i feliços i porten la innocència pintada a les galtes. Avançarem els Tres Reis del pessebre i demanaré silenci perquè, enfilats a la cadira, recitin el vers emocionats.