Nadal amb Hemingway

Nosaltres hem conegut l'Ernest Hemingway barbut, aventurer, bohemi, bevedor, seductor, arrogant i inconformista. Però va haver-hi, fa més d'un segle, un Hemingway infant. La seva mare va anotar en cinc quaderns una mena de dietari sobre la vida del noi, sense sospitar que arribaria a ser un premi Nobel de Literatura i una figura clau de la narrativa del seu país. En aquest relat minuciós, redactat en secret però que ara ha vist la llum, la senyora Grace Hall descriu els passos del petit Ernest, segon de cinc germans, que viu feliç a la casa d'Oak Park, a Illinois, va a l'escola cada matí i a l'església cada diumenge. Un dia, als quatre anys i tres mesos, el nen precoç surt a passeig amb la seva mare, admira el groc daurat dels arbres i la posta del sol entres els núvols, i diu: “Ja sé per què la gent es mor, és per fer companyia a Déu, que no vol estar sol.”

Un any abans, quan en tenia tres i mig, havia viscut el primer Nadal conscient. Anota la seva mare: “L'Ernest ha tingut un bonic Nadal. Santa Claus li ha deixat al mitjó un adorable senglar i altres coses que van ser-hi afegides amb bon criteri i mesura. Abans de Nadal estava un xic espantat perquè no sabia si Santa Claus veuria que era un nen, ja que anava vestit com la seva germana.” L'escena ens transporta directament al Poema de Nadal de Sagarra: “Però tens el record d'altres dies / que els teus ulls eren nets, transparents / i tot ple de misteris dormies / amb el somni enganxat a les dents.” No sabem si l'autor d'El Vell i el Mar va trobar mai el moment de fer cas d'algun consell semblant al del poeta: “No vagis baladrejant, / humiteja't la parpella / amb tres llàgrimes d'infant; / ajup-te fins al temps que eres infant.” Però bé podem imaginar que, en algun instant de la seva atzarosa vida i de la seva agitada existència, va recordar aquell Nadal primer “amb la llum dels seus ulls de criatura /completament desentelats”.