Gas fètid

Del que va passar dimarts al vespre a Mataró, hi ha un gest que és bell i simbòlic. Ja saben que un grup d'energúmens va intentar rebentar l'acte de presentació de Súmate al Maresme. Ja saben que Súmate és una organització de catalans nascuts (o amb arrels) arreu d'Espanya i que són favorables al fet que Catalunya sigui independent, o que com a mínim pugui decidir el seu futur votant. El grup d'energúmens va entrar cridant i, ara ve el gest bell i simbòlic, els organitzadors de la xerrada van oferir-los el micròfon perquè poguessin parlar. La seva manera d'encarar-s'hi va ser cedir-los la paraula. Van passar de tot, van continuar escridassant els presents i van llançar gas fètid com a targeta de comiat. Bé, doncs, jo vull que aquests energúmens puguin votar. Aquesta és la força del procés, que convida tothom a votar-hi. Un dels arguments que fan servir els contraris a la consulta és que això trencaria la convivència a Catalunya. Sembla clar, però, que qui trenca la convivència és qui interromp els actes, no qui els organitza. Perquè... s'imaginen què hauria passat si en un acte d'una organització de catalanoparlants defensors de la unitat d'Espanya haguessin entrat uns energúmens a sabotejar-lo amb una estelada a la mà? Què s'hauria dit? Per això el que és urgent és una campanya real de debat entre els que opinen que Catalunya ha de ser un estat independent, un estat no independent, o continuar sent una comunitat autònoma. Però, de moment, el que hi ha és un debat –absolutament descompensat– entre els que són partidaris de la consulta i els que la prohibeixen. I descompensat no només per la diferència del poder entre els uns i els altres sinó per la naturalesa del que s'hi discuteix: voler votar contra no permetre-ho. La democràcia contra la Constitució. “Súmate” contra “Cállate”. El micròfon contra el gas fètid.