Units a Europa

El llibre de l'autodeterminació de Catalunya té molts capítols, i no se'n pot començar un de nou fins que no s'ha acabat l'anterior. Ara que ja tenim data i pregunta, és moment de debatre si cal que el màxim nombre de partits catalans vagin units a les properes eleccions al Parlament Europeu, previstes per al mes de maig. La meva opinió és que, com a mínim, CiU i ERC s'hi haurien de presentar junts. Si també s'hi sumen ICV, la CUP o NEC, doncs millor. El sobiranisme ha d'aprofitar qualsevol ocasió per demostrar que és majoritari a Catalunya. I unes eleccions són idònies per a evidenciar-ho. Una llista unida obtindria un resultat esclatant. Per contra, separadament no és gens clar. Cal tenir en compte que a casa nostra, excepte en una ocasió, el PSC sempre ha guanyat les eleccions europees, i normalment el PP ha quedat segon. Unes eleccions europees són sempre en clau espanyola i la pugna entre populars i socialistes esdevé el focus d'atenció. Cal trencar aquesta dinàmica i convertir-les en un assaig general de la consulta. Algú dirà que probablement aquesta vegada guanyaria CiU o ERC. És possible, però ens hi juguem massa per a confiar en les intuïcions. Per contra, estic convençut que una candidatura encapçalada pels independents Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras doblaria els vots del següent partit. Imagineu-vos el resultat si també hi fossin persones procedents d'altres procedències ideològiques, com per exemple Ferran Mascarell o Montserrat Tura. O molts d'altres. Una victòria aclaparadora enviaria un missatge diàfan a Europa a sis mesos de la consulta. Hi veig, també, avantatges tàctics. Un cop escollits els eurodiputats, cadascun pot inscriure's al grup ideològic que consideri oportú. Cap problema.