Anglesos i taxistes

Últimament veig que la premsa britànica està entusiasmada amb el projecte federal del PSC i els impulsors de la tercera via. Mentre les xarxes socials destaquen les crítiques que els diaris de Londres fan a Madrid perquè no permet la celebració del referèndum, sembla que ens passa per alt el rerefons de l'estratègia britànica. Malgrat que la premsa compari el govern espanyol amb la inquisició i li doni lliçons de democràcia no cal llegir amb gaire atenció per veure que Londres aplica la política de sempre: simpatia per Catalunya mentre serveixi per frenar el nacionalisme espanyol, que els fa més por que una pedregada; però els catalans, lligats; no fos cas que la democràcia que tan bé els funciona tragués del pou la península ibèrica. Els anglesos volen diluir el poder de Madrid, o mantenir-lo ocupat amb debats africanistes; per això donen suport a les elits provincianes de Barcelona. Les crítiques dels anglesos són tan cíniques com l'últim discurs del rei o l'última piulada del director d'El Mundo. Si volem la independència haurem de respirar fum i resistir molts xantatges. Però tampoc no és tan difícil, abans t'afusellaven o et muntaven una guerra. Ara, ni tan sols les amenaces d'aïllament són realistes i em fa l'efecte que amb l'esperit de solidaritat de La Marató de TV3 –i potser tancant uns quants xiringuitos autonòmics– serien fàcilment superables. En aquesta Europa assecada pel cinisme el que ha de fer-nos por no és quedar-nos aïllats o que Madrid ens envii els tancs; el que ha de fer-nos por és que entre Madrid i els països del nord converteixin Catalunya en un país de cambrers i de taxistes. Si donem una mica d'èpica a Brussel·les, a la llarga guanyarem. Nosaltres som Europa. I, si no ens deixen votar, TV3 podria fer dues gales benèfiques: una per quedar-se a Espanya i una per marxar-ne. Aviam qui guanya.