Rajoy, el devastador
Havent ultrapassat l'equador de la primera legislatura de l'era Rajoy, ja es veu força clar que el gran objectiu de la política espanyola és esperar el dia que plegui aquest senyor amb l'objectiu de mirar de desfer tot el desgavell democràtic que haurà causat al seu pas, si és que encara s'hi és a temps i si és que la ciutadania espanyola, amb tots els respectes pel seu lliure albir, considera oportú sortir de la caverna on té les urnes a sopluig. Com a catalans tindrem la sort de no haver d'esmerçar-hi cap esforç, en aquesta tasca reconstructora, perquè prou feina tindrem organitzant el nostre petit estat amb la missió col·lectiva de fer-lo millor que el que haurem deixat enrere. Mentrestant, els benvolguts veïns espanyols en tindran un bon feix provant de retornar el desgavell ultradretà a paràmetres compatibles amb la democràcia. Caldrà tornar a homologar amb el món avançat un assumpte tan bàsic com és la regulació de l'avortament. Caldrà refer, com cada cop que hi ha canvi de govern a Madrid, la planificació de l'ensenyament per tal de convertir-la en quelcom similar a l'educació, i no a l'adoctrinament i la desigualtat d'oportunitats. En matèria econòmica i social tenim tota una altra tirallonga de lleis, decrets i regulacions que representen una reculada en drets, un retrocés en les perspectives de millora de la població en general, una aixecada de camisa fonamentada en la utilització purament executiva d'una majoria absoluta exercida com una carta de llibertat per actuar amb impunitat ètica i estètica.
El senyor Rajoy alterna els silencis exasperants amb uns atacs d'eufòria fronterers amb la ingenuïtat. Sort que ja no hi serem per patir-ho, però quan s'acabi l'era Rajoy, si és que s'acaba per anar a millor, el rastre de devastació que haurà deixat serà apocalíptic.
