El cost de l'energia
Aquesta setmana, el tema econòmic central ha estat el cost de l'energia. Com i per què hi ha tantes diferències entre una font i una altra? Com i per què ens trobem amb fonts energètiques molt diferents? Potser val la pena fer una repassada històrica a l'aparició d'aquestes fonts.
La primera font van ser els braços humans i les forces de les bèsties que l'utilitzaven per moure les sitges que tan abundants són a la Bíblia. Després arriba l'aigua i les rodes hidràuliques, en adonar-se que aquesta aigua podia fer moure una roda de fusta o de metall després de la qual transmetia la força a una altra màquina. Aquest sistema de roda hidràulica durà molts segles. Tot i que es millorà amb l'aparició de la turbina a primers del segle XIX, la qual aprofitava molt més l'aigua que li arribava. La força hidràulica requeria l'existència d'un corrent d'aigua i un desnivell suficient per a fer moure la roda. Les fonts energètiques serioses no arribaren fins la segona part del segle XIX, quan aparegué l'electricitat i les seves aplicacions. Tot això suposà el desenvolupament de les tecnologies vinculades a l'electricitat. Pensem que l'electricitat dels rius de Lleida trigà prop de 20 anys a arribar a Barcelona fins que no es trobà el sistema de transport d'aquesta energia sense que es perdés pel camí.
És aleshores que es comença a distingir entre energies renovables i no renovables. Fins i tot es parla d'anar a la Lluna per compensar la desaparició del carbó i substituir una força per una altra. Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) apareix un nou concepte aplicat a l'energia que és el d'energies contaminants i no contaminants. S'ha perdut la por a l'energia no renovable però en canvi el món s'adona que ha d'anar en compte amb el protagonisme de les energies contaminants. També desapareix la por a la fi de les energies que s'estan utilitzant: hi ha aigua més que suficient, carbó i altres forces que es comencen a desenvolupar com és el vent, l'energia geotèrmica procedent de països com Islàndia que disposen de volcans sota la crosta terrestre, etc.
Totes les fonts d'energia es van concentrant en l'electricitat: la hidràulica, la tèrmica, l'eòlica –produïda per la força del vent–, etc. És durant els anys 60 que hi ha consciència que la font de l'energia fonamental és l'electricitat i que aquesta té diverses procedències. Però aleshores surt un altre problema que és el del cost d'aquesta electricitat. Per exemple, el del transport o el de la fiscalitat recauen sobre aquestes energies. Els estats busquen una equiparació entre els diferents preus creats en l'origen de les fonts, dintre d'un mateix i el resultat en forma de factures de la llum. Resulta molt difícil buscar l'equivalència. Hi ha països com ara Suïssa que tenen aigua sobrada a l'abast i amb força hidràulica més que sobrada. Hi ha d'altres molt secs que han de buscar altres fonts energètiques.
D'una manera o altra, l'equivalència dels preus entre diferents estats resulta difícil de fixar. En aquests moments el preu de la producció d'energia està al voltant del 36%, mentre la resta és la fiscalitat, el cost del transport i altres costos que incideixen en el resultat final. A l'Estat espanyol hi ha un deute enorme de l'Estat amb les empreses elèctriques. Pel mig ha entrat l'energia nuclear que com la majoria d'aquestes energies tenen aspectes negatius i d'altres de positius. El futur pot ser el de l'energia de l'oxigen o el de l'hidrogen, però es tracta d'energies que només podran aplicar-se dintre de 25 o 30 anys ja que estem molt lluny de tenir la tècnica per fer-ho.
