Gaudir

Aquest 2014 en què acabem d'entrar serà inoblidable. Penseu només que per primera vegada en la història, des de fa tres-cents anys, podem dir que hi ha la possibilitat que l'acabem convertits en un estat independent. Només escriure-ho ja fa vertigen. D'ací dotze mesos en parlarem i ja veurem si hi hem arribat, si som a mig camí o si hem fallat. Però la possibilitat, només la possibilitat, que aquesta siga una perspectiva real ja comporta una dosi enorme d'emoció i alegria.

No serà senzill, això ja ho sabem. Però tampoc no serà extremadament difícil. Hem passat el punt de no retorn i tot depèn ja exclusivament de nosaltres. Som nosaltres els qui estem escrivint la història i som nosaltres els qui marcarem el ritme dels esdeveniments. Si ens mantenim ferms com una roca ara ja no hi haurà cap força que ens puga moure. L'envit polític és monumental, doncs, el més gran que mai hem encarat. Però deixeu-me dir que hi ha també l'envit personal. Molts de nosaltres hem treballat durant molts anys perquè això fóra una possibilitat certa. Volem que siga una realitat, és clar, però el simple fet que siga una possibilitat certa ja és molt, i això no ens ho pot robar ja ningú. Durant dècades hem anat bastint aquest moviment amb molta constància i sense defallir ni quan les circumstàncies eren més desfavorables. I ara ací estem. A punt. A la vora. Cal, doncs, que en gaudim. És bo que ho fem i crec que no és de cap manera incompatible amb la responsabilitat. Primer que res, perquè ens ho hem guanyat, però també perquè la història, la història amb majúscules, no s'escriu cada dia, ni cada any. Normalment una generació té una sola cita amb la història, i la nostra ha arribat: és aquest 2014 que ara comença a caminar.