1x1 no fan 2015

Bé, doncs ja està. Ja fa vint-i-quatre hores que s'ha estrenat definitivament i potser que deixem de parlar-ne. Absolutum, obsoletum, que deia un professor de cibernètica. L'any 2014 es va fer vell ahir mateix precisament perquè va deixar de ser una idea per passar a ser una realitat. Diuen que en el terreny nacional passaran moltes coses, aquest 2014, i tant de bo que sigui així. Per fi s'ha passat el Rubicó i s'han llançat els daus enlaire. Però, passi el que passi, aniria bé començar a mirar cap al 2015, tal com feia el nostre diari amb una sèrie de reflexions de com ha de ser el país. Cal convèncer-nos que la independència, si arriba, no serà un fi absolut sinó un mitjà per fer un país i una societat millors, amb molts aspectes de gestió política que s'hauran de corregir. Posem-ne un exemple, sense parlar de noms, ni de càrrecs ni de partits. L'any 2010, d'acord amb les directrius del programa Educat 1x1, va arribar a una de les escoles públiques de Santa Coloma de Farners un contingent de 26 notebooks amb el corresponent carro d'alimentació de bateries. L'escola es beneficiava d'un pla de punts que li permetia rebre nou material escolar cada any, segons la tria feta pels mestres, però aquell any no hi va haver tria: els notebooks o res, van dir els de l'administració, perquè el programa s'havia d'implementar, i ja se sap que quan surt a escena el verb implementar, doncs poca broma... Però resulta que implementar, en aquell cas, significava encolomar a una escola de primària un material que havia sobrat d'una partida de secundària, amb l'agreujant que l'escola no té prou capacitat de descàrrega Wi-Fi i que era impossible treballar alhora en una aula perquè els vint-i-sis aparells no funcionaven de cap manera. Quatre anys més tard, els notebooks dormen el son dels justos sense haver estat estrenats perquè ni els professors ni els vailets ja no els necessiten per a res. Multipliquin tants notebooks per tantes escoles amb un error de previsió semblant. Ara calculin un preu per unitat i admetin-me que aquest exemple no és una cosa menor. En una empresa privada, quants minuts hauria durat un directiu que hagués comès una irresponsabilitat de gestió com aquesta? Tema de debat per al 2015: defensar a ultrança (i sense matisos) els serveis públics és una actitud... obsoleta?