Passat, present i futu(t)r
El passat ens el sabem. Podem discrepar sobre l'anàlisi que cadascú en vulgui fer, però els fets han quedat registrats i no hi ha rectificacions possibles a fer. Com a molt, podem actuar de manera que n'aconseguim modificar alguns efectes, però res canviarà el que ja ha succeït. El present, el moment en què hauríem d'intentar canviar els efectes negatius del passat, no és gens encoratjador perquè tampoc no té traces que sigui més modificable que el passat. Aquest present és el dels salaris rebaixats; el dels serveis públics retallats i prestats en condicions precàries; el del progressiu encariment del cost de la vida; el de l'economia submergida; el dels beneficis bancaris patrocinats pels diners de tots que no es destinen als serveis públics bàsics; el de la descapitalització dels sectors productius; el de l'eixamplament de la franja d'edat laboral mentre a tot l'Estat hi ha cinc milions de persones inscrites a l'atur i un nombre similar que, per joves o per grans, han caigut de les llistes; el de presentar l'emigració com un repte en comptes de fer que el repte sigui aixecar el país; el dels bancs dels aliments que baten rècords de recapte i de persones que en depenen, com també els de la Creu Roja… És un present que vivim repetit dia rere dia com si fos impossible arribar mai a un estadi millor, que vivim amb angoixa perquè no sabem veure ningú que tingui el valor d'afrontar-lo de manera que puguem tenir esperances.
Tot el que queda a les nostres mans és arrapar-nos al dia a dia, al peix al cove, al “babau l'últim”, i a fer-nos adeptes dels profetes del gaudi més minimalista: gaudir de la conversa, de les paraules, de les persones, dels paisatges, de la climatologia del dia, sigui quina sigui, perquè el sol, la pluja, el vent, etc. ens proporcionen perspectives diferents i possibles de ser viscudes amb intensitat. Aquestes pautes són les que ens seran més útils i plaents per viure en aquest present, perquè qualsevol de les mancances que tinguem podran ser suavitzades, adormides o distretes per la vitalitat dels detalls. És tot el que tenim. El futur, a més a més de no existir, és difícil de somniar.
