Anàlisi
transcendència dels actes sobre el poeta
Seqüeles de l'Any Espriu...
A alguns que ens dediquem cada dia a l'intent de promoció i supervivència de la nostra cultura, l'esforç titànic que s'ha fet des de la Generalitat per promocionar l'obra de Salvador Espriu amb motiu del centenari del seu naixement ens ha deixat sorpresos, per dir-ho subtilment. Tot i que els recursos per als poetes i els especialistes han estat minsos, l'experiència en els diferents fòrums en què he participat m'ha fet veure clar l'interès de sectors actius de la nostra societat per endinsar-se en el seu patrimoni. Durant anys s'ha buscat l'anestèsia de la cultura del no esforç, de l'entreteniment pur i dur i del videojoc –amb tots els meus respectes–. Per aquests motius, la connexió amb una figura tan emblemàtica de la resistència de la literatura de fons semblava contradictòria amb l'evolució del partit que ho ha promogut. Les coses, però, han canviat i el fenomen és a la vista. A Prada de Conflent, després d'una conferència que vaig fer sobre la poesia d'Espriu, un veterà militant independentista em va assegurar que el poder actual s'havia volgut apropiar de la figura de l'escriptor perquè el seu imaginari nacional era buit. A aquesta afirmació se li podia respondre que és interessant el canvi de paradigma perquè ni que sigui tard sempre resulta avinent que els poderosos es decideixen a apostar per un gran poeta, ni que sigui per una temporada. Cansats de mites provinents del futbol, de la televisió o de la política, que el país s'instal·li davant d'un dels grans poetes de la nostra història és una molt bona notícia. Podríem fer exactament el mateix amb Joan Vinyoli, de qui se celebra el centenari l'any que ve, i que era considerat pel mateix Espriu com un dels grans mestres? Podrem presumir del nostre patrimoni literari i artístic demostrant que som un país culte?
PREGUNTES SENSE RESPOSTA?
TOTS PLEGATS
Quedarà herència de l'Any Espriu? Misteri. Si es queda només en l'anecdòtic, no. Si apostem per fer un pas endavant, ho farem bé. Malgrat els tòpics i el maniqueisme, l'Any Pla va donar una embranzida a l'escriptor de Palafrugell. Amb Espriu hauria de passar el mateix, no oblidar-lo a les vitrines i al fons de les llibreries. Catalunya necessita referents i aquests són els vàlids. No cal repetir les paraules de T.S. Eliot quan deia que el poble que abandona el seu patrimoni esdevé bàrbar. En aquest sentit, hem estat un poble de segona, subsidiari, gregari, sucursalista. No hem sabut incorporar els nostres escriptors castellans ni fer conèixer els escriptors en la llengua pròpia. I els errors dissortadament es paguen. No sé si a algú li haurà quedat clara la transcendència d'aquest poeta extraordinari que ha estat Espriu. No sé si ens han demanat el suport que calia als especialistes, però una crítica negativa resultaria injusta i, fins i tot, grotesca. Salvador Espriu és una mica més present i això resulta quasi revolucionari.
