Qui trenca què?
El ministre de l'Interior espanyol es lamentava divendres passat que el govern, i darrere d'aquest una majoria gens menyspreable de catalans, estava provocant una fractura social en defensar la independència de Catalunya. Per il·lustrar-ho, Jorge Fernández Díaz va explicar com en aquestes festes nadalenques moltes famílies, segons ell, no havien pogut reunir-se al voltant de la taula per divergències ideològiques. Vaja, que, segons el senyor ministre, el cunyat que vota el PP no ha volgut dinar amb el sogre convergent i les nores d'Esquerra, no fos cas que una capsa de neules sortís pels aires i acabés al cap del gendre, que milita al PSC...
Millor fer-ne broma perquè la cosa té molt mala intenció... Vendre a la resta de l'Estat que les famílies catalanes s'estan trencant a causa del debat sobiranista és un argument molt baix, és voler jugar amb els sentiments i fer surar allò que molts ja no hem viscut i que els nostres grans voldrien oblidar. Hi ha qui sembla disposat a ressuscitar els fantasmes del passat en el seu profit. Hi ha qui ha entrat de ple en el joc del tot s'hi val en benefici de la unitat d'Espanya de la qual el PP sembla haver-se declarat garant universal. Davant d'això caldria veure qui trenca què. Aquells que defensen el seu dret a decidir d'una manera pacífica i democràtica o aquells que tenen el no per resposta i que alhora atien pors de temps que són passats. La responsabilitat a què tant apel·len per reclamar que s'abandoni qualsevol intent de celebrar la consulta se l'haurien d'aplicar a l'hora d'argumentar el perquè de la seva oposició al procés que ha encetat Catalunya. Que no juguin amb la cultura de la por, que se'ls pot girar en contra, i sobretot que tinguin per resposta la indiferència. Ah! la capsa que va tocar el cap del gendre socialista era buida!
