Que s'acabi el martiri

La justícia a Espanya s'imparteix en nom del rei. Com els títols acadèmics i universitaris. I moltes altres coses encara. Només els bitllets ja no porten la rúbrica reial. Europa ens fa progressar. En tot cas, per agilitar els tràmits, als papers i paperots diu allò d'“en nom seu”, amb la signatura del conseller o el ministre de torn. Per tot això resulta paradoxal que sigui el mateix rei, i en nom seu, el cap de la Casa Reial, qui es lamenti dels efectes judicials. Rafael Spottorno ha demanat al jutge José Castro “que acabi aviat la instrucció d'un sumari –el del cas Nóos– que ja fa tres anys llargs que està obert”. Aquesta “prolongació”, a parer de la víctima més augusta, o en nom d'ell, “resulta una mica un martiri”. El rei és humà. Per això el fa patir que “repiquin dia a dia”; és a dir, el degoteig d'informacions, filtracions, especulacions... Fet i fet, el judici paral·lel llarg i agònic que a Espanya es munta cada vegada que algú pateix l'acció de la justícia. El verb exacte és patir, i tant se val que el trànsit tingui el cul humil o reial. Joan Carles I –i en nom seu, Rafael Spottorno– ha demanat que el martiri “acabi aviat”. Això és el que volen totes les persones que han d'aguantar els mateixos passos de passió encara que no sigui Setmana Santa. La justícia a Espanya és injusta perquè fa patir. Ara li toca a aquell amb el nom del qual s'imparteix. Que s'acabin els martiris, sí, però tots. I que la fiscalia actuï igual amb tothom. Doble patiment afegit per a plebeus.