Diu el ministre

Diu el ministre de l'Interior que el procés sobiranista català ha fracturat les famílies com cap altra qüestió i que, aquest Nadal, ha viscut de prop situacions lamentables. En conseqüència, diu el ministre de l'Interior que cal aturar el procés i recloure'ns en el règim autonòmic actual. La primera conclusió que cal extreure'n és que l'entorn del ministre és tristíssim, molt ensopit i amb molt poca predisposició a la tolerància. A la meva família, per exemple, hi ha punts de vista radicalment oposats i això no ha estat cap obstacle a l'hora de seure plegats i gaudir de les festes. Al contrari, s'ha parlat molt del procés i hem escoltat tots els punts de vista amb respecte i bona disposició, que és el que han de fer les famílies. Un dinar de Sant Esteve pot ser molt avorrit si tots pensem igual! Dedueixo, doncs, que el ministre de l'Interior prefereix la situació anterior, quan els escadussers catalans sobiranistes callaven aclaparats pels complexos i el pessimisme, mentre els espanyolistes intolerants vivien acostumats al fet que ningú els portés la contrària. “Soy español, ¿a qué quieres que te gane?” Aquests temps s'han acabat i el ministre de l'Interior i el seu entorn haurien d'aprendre a ser més tolerants i respectuosos. Perquè aquest és el nucli de la qüestió: per cada independentista intolerant amb les posicions unionistes que el ministre de l'Interior em pugui presentar jo puc portar-n'hi més de cent que no ho són, d'intolerants. Els independentistes catalans, entre els quals em compto, ens delim per debatre sobre el procés amb els unionistes; els unionistes, entre els quals hi ha el ministre de l'Interior, volen que ni tan sols se'n pugui parlar. Hi ha coses, però, de les quals és millor parlar-ne, i parlar-ne molt, perquè el silenci és la gavardina que sempre cobreix de les pitjors misèries.