Els guanys d'Al-Qaida

La davallada de l'Iraq vers una guerra civil entre les diverses faccions religioses que el componen ja era previsible quan els Estats Units van envair el país per enderrocar el règim de Saddam Hussein i ara, just quan tota la regió s'enfonsa en la inestabilitat, aquell pronòstic obvi s'ha confirmat. El guanyador provisional en aquestes aigües tèrboles sembla que és la xarxa islamista Al-Qaida. Grups islamistes sunnites amb vincles amb Al-Qaida han aconseguit el control de la província iraquiana d'Anbar, fronterera amb Síria, i a les ciutats de Ramadi i Faluja lluiten acarnissadament amb les forces del govern de Bagdad, liderat pel xiïta Nuri al-Maliki. Aquest enfrontament pot afectar una altra guerra civil, la que es lliura en territori sirià. I de retruc també el Líban, on la confrontació entre sunnites i xiïtes ha renovat la seva cruesa. Tot aquest panorama de guerres civils interrelacionades ha provocat un apropament entre dos antics enemics, els Estats Units i l'Iran, que veuen els seus interessos amenaçats per la puixança d'Al-Qaida. Washington i Teheran, fins fa poc temps enfrontats pel programa nuclear iranià, es troben ara amb un enemic comú: el radicalisme sunnita. Els EUA, que es van retirar de l'Iraq, són renitents a tornar a intervenir-hi, però volen ajudar el govern d'Al-Maliki, i l'Iran, que és l'únic aliat del règim sirià i protegeix els activistes palestins de Hezbol·là al Líban, no vol perdre influència.

La retrobada estratègica entre iranians i nord-americans no és ben vista per altres potències, Israel i l'Aràbia Saudita, que pensen que és una tàctica oportunista de Teheran per prosseguir en secret amb el seu programa nuclear. L'evolució de les batalles a Ramadi i Faluja permetrà esbrinar la dimensió del retrobament iranià i nord-americà, i donarà la mesura de si els guanys d'Al-Qaida són només provisionals o una nova dimensió a llarg termini de la caòtica situació d'una part important de l'Orient Mitjà.