‘En mar i en terra'

El títol del darrer llibre que acaba de publicar Mario Zucchitello i que té per subtítol Una història de Tossa i la seva gent (1186-1835) és perfecte per a un home com en Mario, que adora viatjar per mar i per terra, però no li parleu d'agafar cap avió. El subconscient, doncs, li deu haver dictat la frase per posar al frontispici del llibre. Vés a saber, també, què va moure el seu subconscient en començar la dècada dels seixanta, quan va saludar, en un centre d'estudiants de Roma on residia, unes noies tossenques que visitaven Itàlia i que s'havien instal·lat transitòriament allà gràcies a un monsignore. Si jo fos tossenc, agrairia tota la vida aquesta circumstància i els qui la van fer possible i, sobretot, la dolçor de la Rosa Coris, la noia que va seduir en Mario d'entrada, com aquell programa televisiu que es titulava Amor a primera vista. Mario Zucchitello va deixar la seva Itàlia nadiua i va acabar casat a Tossa, on resideix des de 1962. Gràcies a ell, avui, els tossencs han recuperat la seva història detallada amb rigor i propietat. En Mario ja havia anat oferint en revistes i publicacions especialitzades articles i treballs diversos sobre aspectes diferents del passat tossenc. I fins tot havia anat tocant etapes precises de la història pretèrita en llibres interessants, a vegades fent de coautor, com en el cas dels quaderns on s'estudia el pòsit romà a Tossa, altres com a autor únic, unes vegades referint-se als orígens remots vinculats a l'abadia de Ripoll (segles IX-XIII) i altres al moviment comercial per mar amb el port de Barcelona (segles XIV-XVI) o amb el Grau de València (segles XV-XVIII), o en el moment del salt cap a l'Atlàntic (segles XVIII-XIX), sense oblidar la seva monografia sobre la devoció a la Mare de Déu dels Socors (segles XVI-XX), tocant la fibra sensible dels tossencs, o alguna incursió en el camp biogràfic, com en el cas d'Un català a la cort dels tsars: Antoni Colombí Payet (1749-1811). Lògicament, sembla que faltava una visió global de tot plegat, una ampliació coherent, ben lligada, i vet aquí l'aparició d'aquest En mar i en terra, que respon a aquesta idea i que serveix, a més, per definir, sovint, situacions de tota la costa selvatana perquè l'autor compara, moltes vegades, els esdeveniments tossencs amb els de Blanes (hi ha 73 referències) i Lloret de Mar (n'hi ha 84) i permet una visió de conjunt. El llibre imposa. Té 566 pàgines, amb quadres estadístics, mapes i fotografies, i representa, és clar, una feinada immensa. Com a selvatà agraeixo a en Mario aquesta seva aportació impagable cap a la cultura de casa nostra.