La gran paradoxa

Ahir el primer secretari del PSC es va reafirmar en l'estranya posició de votar “no” al Parlament en el ple que decidirà demanar a l'Estat la transferència de la convocatòria de consultes. Aquesta és una de les vies “legals” a què pot recórrer la Generalitat, perquè la petició es fa a través de l'article 150.2 de la sacrosanta Constitució. És a dir, no hi ha res de lleig ni d'il·legal en la proposta. Preguntar és ofendre? Més aviat al contrari, les forces polítiques que consideren que Catalunya és una nació i que els catalans tenen dret a decidir, remant a favor o en contra de la legislació espanyola, han d'assumir per coherència la proposta. El PSC no ho farà.

Pere Navarro va tornar a insistir ahir en la divisa, aprovada al consell nacional del seu partit, que els socialistes no donaran suport “a cap proposta que no vingui de l'Estat”. La incoherència és màxima. Perquè qualsevol proposta arribi primer “a l'Estat” l'ha de pactar prèviament la part catalana. I això justament es farà al Parlament el dia 16. Però com s'ha d'ajustar prèviament ací si esperem que vingui d'allà? Sent coherent, la direcció del PSC només aprovaria una iniciativa unilateral del govern d'Artur Mas, que fos després beneïda pel de Mariano Rajoy, i sotmesa per acabar al Parlament de Catalunya. Acceptaria aquesta hipòtesi? O envestiria contra CiU i el PP? De nou sembla que l'única preocupació és que el PSC no voti a favor al Parlament de Catalunya d'una proposta que el PSOE rebutgi al Parlament espanyol. Ai!