La gran paradoxa

Ahir el pri­mer secre­tari del PSC es va rea­fir­mar en l'estra­nya posició de votar “no” al Par­la­ment en el ple que deci­dirà dema­nar a l'Estat la trans­ferència de la con­vo­catòria de con­sul­tes. Aquesta és una de les vies “legals” a què pot recórrer la Gene­ra­li­tat, perquè la petició es fa a través de l'arti­cle 150.2 de la sacro­santa Cons­ti­tució. És a dir, no hi ha res de lleig ni d'il·legal en la pro­posta. Pre­gun­tar és ofen­dre? Més aviat al con­trari, les for­ces polítiques que con­si­de­ren que Cata­lu­nya és una nació i que els cata­lans tenen dret a deci­dir, remant a favor o en con­tra de la legis­lació espa­nyola, han d'assu­mir per coherència la pro­posta. El PSC no ho farà.

Pere Navarro va tor­nar a insis­tir ahir en la divisa, apro­vada al con­sell naci­o­nal del seu par­tit, que els soci­a­lis­tes no dona­ran suport “a cap pro­posta que no vin­gui de l'Estat”. La inco­herència és màxima. Perquè qual­se­vol pro­posta arribi pri­mer “a l'Estat” l'ha de pac­tar prèvia­ment la part cata­lana. I això jus­ta­ment es farà al Par­la­ment el dia 16. Però com s'ha d'ajus­tar prèvia­ment ací si espe­rem que vin­gui d'allà? Sent cohe­rent, la direcció del PSC només apro­va­ria una ini­ci­a­tiva uni­la­te­ral del govern d'Artur Mas, que fos després beneïda pel de Mari­ano Rajoy, i sot­mesa per aca­bar al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Accep­ta­ria aquesta hipòtesi? O enves­ti­ria con­tra CiU i el PP? De nou sem­bla que l'única pre­o­cu­pació és que el PSC no voti a favor al Par­la­ment de Cata­lu­nya d'una pro­posta que el PSOE rebutgi al Par­la­ment espa­nyol. Ai!