La marca Catalunya

Si som honestos hem de convenir que encara avui la marca Catalunya és poc coneguda internacionalment, però els catalans tenim la sort que la marca Barcelona ho és molt, i a més, està ben valorada. Però també és cert que no n'hi ha prou, que et coneguin molt, també cal que et valorin molt. De fet, si ets una marca desprestigiada seria millor passar desapercebut. Més d'un cop he parlat de la marca España i del seu desprestigi, un desprestigi que malgrat els esforços i els diners que el govern espanyol inverteix per reflotar-la cada dia hi ha fets nous que l'enfonsen una mica més.

La imatge d'un rei físicament decadent en la Pasqua Militar, una infanta imputada i els problemes de Sacyr a Panamà són tres nous elements importants que recentment s'han incorporat en aquesta espiral diabòlica cap al precipici. Ahir la premsa ens informava d'un nou cas de possible corrupció en la licitació de l'obra de l'AVE extremeny, un fet que ha obligat la ministra de Foment a paralitzar el concurs i revisar tot el procés amb una altra avaluació de les ofertes. Fins ara semblava que tota la descomunal brutícia que sortia de les clavegueres polítiques era deguda a l'època de l'exuberància i que, vist el que s'ha vist, l'experiència serviria com a vacuna i entraríem en un període d'honestedat. Doncs no, com es veu, continuem igual i persisteix aquella equació de país desestructurat en què la corrupció és directament proporcional al nombre de contractes que es gestionen.

A Catalunya tenim el problema que a l'estranger encara ens veuen com a marca España i, per tant, també quedem afectats per tot el descrèdit que incorpora l'ensenya. Ara bé, hem iniciat un camí de diferenciació, encara incipient, però el fet d'anar-la creant de nou ens ha de permetre fer-ho correctament. De moment hem estat capaços de crear i mantenir a nivells alts de qualitat la marca Barcelona, i això vol dir que ja tenim un camí recorregut, però no podem oblidar que fer la marca Catalunya i posar-la al nivell que volem és una tasca i una responsabilitat de tothom. És una responsabilitat corporativa que hem de tenir molt present en totes les nostres actuacions, puix que avui des de fora s'està mirant Catalunya, alguns amb admiració i d'altres amb recel, però ens miren.

El nostre país, com també les nostres empreses, amb esforç, tenim ingredients per guanyar el futur. Si sempre ha estat cert que res és gratis, avui, amb la globalització, encara ho és més.

La marca Catalunya ha de ser sinònim de país eficaç i eficient. Per ser eficaços necessitem una administració clara, amb el mínim de lleis possible. Hauríem de trencar aquesta percepció que alguns tenen segons la qual un Parlament que no legisli és un Parlament poc productiu. Legislar per legislar és un error que col·lapsa la iniciativa privada.

Per ser eficients, com també passa amb les empreses, cal complir aquell mandat del president Mas: “Fer més amb menys.” L'administració ha de treballar amb el mínim cost possible, un objectiu a què no necessàriament i únicament s'arriba amb retallades de sous: cal fer una reforma profunda per treure totes aquelles ineficiències i duplicitats que es produeixen.

La vicepresidenta, Joana Ortega, fa anys que ens va presentar com exemple d'ineficiència alguns consells comarcals de la demarcació de Barcelona, i es va comprometre a suprimir-los amb la qual cosa, segons els seus comptes, ens estalviaríem mil milions d'euros cada any. De moment no ho ha fet, i ser eficients no és només anunciar, és bàsicament executar.