Mala salut

Dissabte vaig anar a donar la signatura per la campanya de l'ANC Signa un vot per la independència. Mentre omplia la butlleta, els voluntaris explicaven als transeünts arguments per convèncer-los de la conveniència i els beneficis de la independència: la situació d'ofec econòmic, la laminació de competències, la negació de drets, etcètera. Són els que en els últims temps han servit per crear nous independentistes, però no ens hem d'oblidar d'un que ara no el tenim tant en primer terme però que és vital: la llengua catalana. Ras i curt: si Catalunya no és independent, el català acabarà desapareixent; si no és pel pes de la Constitució espanyola, serà per degradació i dissolució amb el castellà. No és alarmisme ni cap bestiesa. I ara ho demostro. La resta de l'article el farà Joan Solà, que ens va deixar orfes de saviesa filològica fa poc més de tres anys. Són fragments del seu discurs al Parlament el 2009 (reproduït, junt amb altres escrits, al llibre L'última lliçó, d'Empúries):

“La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica.

a) Per salut política em refereixo al marc estatal de referència. Quan es va aprovar la Constitució es va cometre la gran debilitat d'acceptar la desigualtat legal de les llengües de l'Estat. El castellà esdevenia sobirà, indiscutible, obligatori, amb drets il·limitats. Les altres llengües ipso facto esdevenien subordinades, inferiors, voluntàries, vergonyants.

Però em refereixo també a l'actitud secular de la immensa majoria dels espanyols monolingües envers la diversitat de tota mena, i concretament envers la diversitat lingüística. [...]

b) La salut social es podria concretar en aquella frase que hem repetit infinitat de vegades: s'estudia català en el sagrat clos de les aules però es parla castellà en l'àmbit lliure, obert i alegre del pati. [...] Fa trenta anys que diem, que ens diem, que aquí no hi ha conflicte lingüístic, i fa trenta anys que sabem que això és un sarcasme. [...]

c) La mala salut filològica del català és també fàcil de percebre. Em refereixo a la degradació alarmant de totes les seves estructures, fonètiques, sintàctiques, fraseològiques, lèxiques; al fet que sigui una llengua de per riure (o de per riure-se'n!), una llengua subordinada. Molts programes de ràdio i televisió adopten impunement aquest pastitx des de fa dècades. [...] I aquesta tercera mala salut no és gaire tinguda en compte però és d'una importància decisiva.”

Sisplau, recuperin-lo sencer. I signin.