El punt socialista de mira

D'ací a dijous, agradi o no agradi, se'n parlarà molt. Tot seran voltes de sénia... amb el PSC com a punt de gir. La incògnita no és, ni de bon tros, perquè ha quedat del tot superada, si els socialistes atendran les invocacions de Convergència i Unió, Esquerra Republicana o Iniciativa. No ho faran. Votaran en contra de la proposta que finalment demanarà la transferència de la capacitat per organitzar consultes. Encara que sigui per la via de l'article 150.2 de la sacrosanta Constitució. Encara que sigui dins la legalitat espanyola més estricta. El PSC hi votarà en contra perquè no vol fer una altra cosa. Tot això ja va quedar ben clar en la gallejada declaració de Granada del PSOE i, més tard, en el consell nacional del mateix PSC del 17 de novembre passat, en el qual la direcció va guanyar per 8 a 1.

El PSC hi votarà en contra per instint de supervivència –per ells serà– i per supeditació. Perquè quan la proposta arribi al Parlament espanyol el PSOE la rebutjarà. I els socialistes catalans finalment han entès que no poden deixar en evidència els seus homòlegs espanyols. L'única incògnita d'ací a dijous és aclarir si hi haurà algun crític o valent que trenqui la disciplina de vot. Els més sensats del corral diuen que no. Deu a un en les travesses. Però, si algú s'atrevís a fer-ho, la incògnita que se'n derivaria seria la reacció del territori després del càstig. Fora de l'àrea metropolitana hi ha molt poques raons per continuar militant en el PSC. Divendres encara n'hi haurà menys.