La morbositat

En els afers de personatges públics no veig que hi hagi diferències entre França, Espanya, Catalunya o la Xina Popular... De nord a sud són temes que provoquen morbositat. Només cal veure les audiències televisives a mesura que es van sabent més detalls de la relació amorosa clandestina de François Hollande amb l'actriu Julie Gayet. Cal suposar l'enrenou que aixecaria que la premsa haguera enxampat en situacions incòmodes i similars Mariano Rajoy, Artur Mas o qualsevol altre polític d'alta volada. Un alcalde d'un petit poble de Catalunya em deia: “Des que sóc alcalde no he entrat mai més a cap prostíbul”... “No vull que m'hi vegin.” A Espanya les audiències van batre rècords quan el rei va parlar sobre el seu viatge de cacera d'elefants a Botswana. “Ho sento molt. M'he equivocat. No tornarà a passar.” Declaracions de disculpes breus i ràpides a peu dret des de l'hospital. Va creure que era suficient mentre l'afer encara és viu i sovint s'amplia per donar-li més morbositat. El mateix passarà amb l'afer Hollande. No n'hi ha prou amb les seves declaracions: “Els afers privats es tracten en privat.” La morbositat no té límits i les explicacions no són suficients, com tampoc ho van ser que el rei demanés perdó encara que per ell va significar que no volia parlar-ne més. I és discutible que els afers privats de les persones públiques com Hollande s'hagin de tractar en privat. Ningú obliga ningú a exercir un paper públic. És un paper voluntari.

Les hemeroteques són plenes d'infidelitats de polítics. D'aquí i d'arreu. Des de Berlusconi fins a Kennedy, que va mantenir relacions amb una jove de 19 anys i la premsa va fer un pacte de silenci per no publicar-ho. Ni les relacions amb Marilyn Monroe ni d'altres del seu equip.

Sa seria que amb la morbositat d'aquest tipus d'afers el polític caçat digués: “M'heu enxampat. Dimiteixo. Em dedicaré a cuidar el meu jardí i totes les senyores o senyors que vulguin acompanyar-me.”