Tortells

El tortell torna a presidir la taula. És clar que no amb la força del tortell de Reis. La festa major d'hivern de Catalunya, la festivitat de Sant Antoni Abat, també porta associada una rúbrica llaminera semblant. Brioix farcit de massapà, fruita confitada que engalana una superfície brillant, com aquells culs d'ampolla, vidres punxeguts encimentats a parets, com a sistema de protecció d'horts i corrals. I la sorpresa: la figura d'un porquet, el que acompanya aquest sant barbut. Un rei sense corona. No és el cim del dolç, però aquest tortell m'agrada pel que comporta de festa ritual al calendari. El tortell fa d'amortidor dels antigripals, coixí per a tot aquest adob mèdic de nassos carregats, d'aquesta tos que ressona a teatres, i cines low cost, ara que té la categoria d'epidèmia.

Ens dóna una dolça visió circular, orbital, segons la traça del pastisser. Com la dels tres tombs que van girant per pobles i ciutats amb la corrua de carros, animals, sàrries i albardes, collars carregats de cascavells. Càrregues impossibles, sacs i paques de palla que han desaparegut en gran manera dels centres ciutadans. Hem expulsat els traginers que ara circulen per eixos, autovies i autopistes.

El cercle que et situa com en els tres tombs en el punt d'arrencada, com ha deixat aquesta setmana el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, l'expresident Zapatero. El dels 600 dies de vertigen va reproduir una carta del president del Banc Central Europeu, que du la remarca d'estrictament confidencial, al seu llibre de memòries. I ara el banquer diu que no la hi ha enviada mai. O com els tres tombs amorosos del president François Hollande, que el situen per tercer cop en punt d'inici. El camí rodat que ha fet tornar a casa Àngel Ros, per un sí o per un no. El moviment circular, si agafa velocitat, també esdevé espiral, i permet enlairar-se. I aquí som, aquest és el dilema, ara que els carrers s'omplen de cavalls, el del fre o el dels esperons.