Nou país XL

Us confesso que quan em poso a pensar com aniran les coses en el nou país que entre tots estem fent sento una barreja d'exaltació, responsabilitat, respecte i incertesa, però el que més tinc és molta il·lusió i molta esperança. Farem un país nou i, no cal dir-ho, l'hem de fer millor, i segur que tots tenim in mente moltes coses que, posats a fer, ara que comencem de nou, podrien ser diferents, més atractives, més fàcils, més útils a les persones. Així, a raig, un parell de coses que m'agrada pensar que canviaran per bé: primer, les pensions de la gent gran, que no només estaran garantides sinó que, com que el nou govern tindrà més recursos, podran ser més altes, cosa que els permetran viure millor, que ja s'ho mereixen! Segon, que el meu nou país haurà de ser exemplar en la distribució de la riquesa i no permetrà que hi hagi persones immorals que evadeixin els impostos als paradisos fiscals.

I una altra cosa, que potser no us sembla un tema d'aquests gruixuts, però que té a veure amb la salut, el comerç i la felicitat: d'una vegada per totes les dones i les noies d'aquí s'han de poder vestir amb normalitat a les botigues, i s'han de poder comprar roba de moda sense que sigui un drama i passar una depressió. No és la primera vegada que parlem de les talles de la roba de les marques populars, la més econòmica, la que encara el jovent es pot comprar. Ara que hi ha rebaixes he tornat a acompanyar les meves filles a comprar-se roba i el problema continua essent el mateix: talles escandalosament petites que fan que noies fantàstiques amb un cos bonic no càpiguen a dintre els pantalons o no es puguin cordar les bruses. Ara per ara, tots els intents que
es fan per fer roba actual per a persones de carn (i ossos) acaben essent fum, o bé són extraordinàriament tímids, o polèmics, o tramposos. Doncs va, noies, dones, a votar “sí-sí”: la
nova Catalunya serà XL, o no serà!