Al racó per haver pensat

Marina Geli ha aconseguit aquesta setmana que el seu successor, el conseller Boi Ruiz, admeti en una resposta escrita al Parlament que, efectivament, s'ha hagut de posar en marxa el protocol contra la malnutrició infantil per diversos casos detectats. Ara, Marina Geli ja no podrà prendre iniciatives com aquesta perquè el PSC l'ha expulsada de la comissió de Salut. Un dels arguments del PSC per desacreditar el procés sobiranista és que els drets socials i la sortida de la crisi han de passar per davant de l'“obsessió per la consulta”. Doncs bé, el PSC ha pecat del mateix que denunciava: ha eliminat Geli d'una comissió social com la de Salut (amb tota l'experiència que podia aportar pels set anys que va fer de consellera), i ho fa per haver transgredit en l'àmbit nacional. No és que hagi fet una mala gestió com a cap de l'oposició del conseller Ruiz, sinó que ha votat a favor que el Parlament demani al Congrés poder fer un referèndum. I a la balança del tribunal socialista de justícia ha pesat més que Geli hagi sortit del guió catalanista que la tasca social que feia amb la seva acció parlamentària. S'imaginen què diria el PSC si CiU marginés un diputat seu per haver discrepat de la línia social del govern? Ahir es va fer físic l'arraconament polític de Geli, juntament amb el d' Elena i Ventura. Els van enviar a aquell lloc que la pedagogia moderna es va inventar per simular eufemísticament els càstigs: “el racó de pensar”. Però en lloc del racó de pensar els han enviat al racó per haver pensat. Per haver pensat diferent de l'ortodòxia no ja del socialisme, sinó de l'aparell que el governa. Els fan seure els últims de la fila, just al costat –paradoxes de la vida– dels diputats de Ciutadans. I quan els vaig veure en aquell lloc em van venir al cap aquells versos dels autèntics, dels grans Manolo García i Quimi Portet: Pequeñas tretas para continuar en la brecha/ Me siento hoy como un halcón / llamado a las filas de la insurrección.