Del foc a les brases

Quan el Tribunal Suprem va sentenciar que la Generalitat Valenciana no podia sancionar entitats que “emetien o permetien l'emissió” de canals televisius sense freqüència assignada, molts valencians sensats van celebrar-ho. Debades i amb inconsciència. En realitat, la pilota va anar de cistella a cistella. És a dir, el Suprem no qüestionava les sancions per reemetre TV3, sinó que assenyalava un altre –el govern de l'Estat– perquè les perpetrés. Això ha acabat passant. N'hi havia, de benpensants, que van considerar que el govern de l'Estat, amb la feina que té lluitant contra la crisi, no estaria per a gaites valencianes. Angelets. L'Estat espanyol pretén ser com Déu Nostresenyor. Ho veu tot i ho multa tot. Per això la secretaria d'estat de Telecomunicacions ha obert un nou expedient sancionador a Acció Cultural, que transmet, des de la Sierra Perenchiza (sic), “dos programas de radiodifusión catalanes”. Els programes són Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. La infracció administrativa “greu” es pot resoldre amb dues sancions de mig milió cadascuna. Acció Cultural, escalivada per la Generalitat Valenciana, ha tancat el repetidor. La maniobra s'ha perpetrat per una denúncia de la direcció general de Participació Ciutadana valenciana, que ha traslladat a Madrid la protesta d'un Círculo Cívico Valenciano. Y de las JONS. L'Estat talla el foc sediciós. A través de la secretaria de Telecomunicacions, de la direcció general de Participació o del Círculo Agrario. Bon Estat està fet.