I un míting unitari?

Després d'uns quants mesos sospesant la possibilitat complexa d'una llista sobiranista conjunta a les europees, Oriol Junqueras va ser dijous el primer a descartar-la públicament. CiU i Esquerra no s'entenen prou. Provar d'incorporar-hi ICV i la CUP, ni somiar-ho. En alguns sectors això s'interpreta com un fracàs. Com l'oportunitat perduda per mostrar la força catalana a Europa. Això no obstant, tot el que ha passat des de les eleccions del novembre del 2102 demostra que la unitat d'acció no implica necessàriament una acció electoral conjunta. El procés és prou sòlid i prou heterogeni perquè no calgui posar en dubte el dret a decidir com a comú denominador d'almenys quatre de les opcions que podrà votar la població catalana. D'altra banda, tampoc cal pecar d'ingenuïtat i pensar que molts simpatitzants de CiU votarien entusiàsticament un candidat d'ERC o que la militància republicana donaria el seu suport alegrement a un senyor d'Unió. Per no parlar, si el front comú fos realment una gran coalició, de quina cara posaria un elector d'EUiA o un de la CUP si hagués de votar un liberal o un senyor de dretes. Probablement no estem preparats per tibar tant la corda de la unitat. I potser és bo, per a la normalitat democràtica, aquesta cohesió des de la diversitat ideològica. Tanmateix, no estaria malament un gest, una altra fita de potència democràtica simbòlica. Per què no convocar un míting conjunt? Només un dia, en plena campanya, aparcar la legítima confrontació partidista per tornar a mostrar a Europa la determinació transversal. Omplir un Palau Sant Jordi, o tot un estadi de Montjuïc, amb banderes de sigles de partits diferents sota un clam comú i inapel·lable pel dret democràtic a decidir. Un electorat plural, un clam comú. Tot un gest.