Voldria equivocar-me

Ha costat, però en aquest moment és gran la creença en la sinceritat del president Mas. Al principi, tingué una presidència tranquil·la deslligant lligams de l'anterior govern. El nucli dur de Madrid, si a províncies escolten i callen i sols es limiten a demanar vies de comunicació, endarreriments i crèdit del que sigui, viu tranquil. Pel que fa a la lluita inacabable per l'idioma, punxen més els intel·lectuals que els governs. Ara bé, s'ha produït un canvi generacional que en lloc de desempolsar antics motius de lluita i d'idees amb gust de ranci, ha recreat un nou realisme, d'acord amb els moments que viu Europa, i un cobdiciós enfocament de la independència que hauria d'agradar.

Mas, amb valentia, amb la força que dóna la fidelitat a una idea reivindicativa i patriòtica, començà sense presses, però trepitjant fort. “Què farà ara aquest?”, es va sentir a dir a moltes boques. Incredulitat, desconfiança, escàs assentament polític fora del partit, aptituds desconegudes i més, van ser les valoracions alienes. Mas, impassible, seguí. De fet, els adversaris polítics i la massa catalana incrèdula i escarmentada li proporcionaren un entrenament extraordinari. Receptiu, ha fet aproximadament en dos anys un curs de lideratge polític, socioeconòmic i humà irrealitzable en cap altre lloc que no sigui la Generalitat. Un equip humà valent, proper, i bona predisposició per escoltar suggeriments –no pas consells– de professionals l'han macerat, esculpit i potser un xic endurit en la dosi justa que cal a un bon polític governant. Sumat als anys d'oposició, és com si li haguessin donat el pit ja amb pantalons llargs. Veient-lo en els mitjans, potser ofereix als desconeguts una falsa primera impressió d'individualista, tot i que treballa decididament amb equip. Es pot dir que per donar la cara on sigui li ha trobat la mida justa. La mena d'acarament que sosté amb Rajoy ens fa evocar els grans polítics anglesos i francesos del segle passat, els quals, talment pastors, aixecaven la mà, però no tiraven la pedra. Molts veterans experimentats creiem que tenim l'home indicat en el moment oportú.

Rajoy, decididament, ha declarat la guerra. Anuncia campanyes personals i dels seus lloctinents a Catalunya. Mas voldria parlamentar i amb el seu equip vol treballar la pasta peninsular deteriorada per la falsa i tendenciosa informació. Si Mas aconsegueix –ni que sigui poc– canviar el sentiment espanyol envers els catalans, serà un principi de victòria. Voldria equivocar-me: lluitaran amb els mitjans de comunicació i, probablement, ens ensenyaran els nous tancs de la divisió cuirassada, pagats en part amb les nostres aportacions. L'exèrcit voldria demostrar la força. Un capità diu al coronel “¿Cargamos munición, mi coronel?” Aquest fa: “En absoluto, se trata de una exhibición dirigida vestida de entrenamiento, capitán.” La cabra dels legionaris farà beee!