La traca

Revista satírica sempre carregada de pólvora, La Traca es va definir des dels seus convulsos inicis allà pel 1884 com un producte “per a la gent de tro”. Una gent especial, primària i violenta, dita també “de got i ganivet” en l'argot local valencià. La gent de tro, castellana en aquest cas, ha visitat Barcelona per assistir a una convenció de coet, piula, masclet i tronador. Allà se n'han vist de tots els colors i de sorollots diversos. Cristóbal Montoro, per exemple, ha anunciat, amb el xiulit ofidi que el caracteritza, que no hi haurà balances fiscals, sinó “comptes territorialitzats”. Pim! Mariano Rajoy ha encès una autèntica cordada i ha proclamat que “cap espanyol és propietari de la província que ocupa”, que “els altres espanyols aporten també molt a aquells que viuen a Catalunya”, o que no escoltarà aquells que li demanen que “talli l'aixeta a Catalunya”. Pim, pam, pum! Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo, amfitrions, han dit sentir-se “socialment exclosos”. La primera, un pas més al front, ha comparat el patiment de les víctimes del terrorisme etarra amb el propi. Pam! Jorge Moragas ha tornat a casa per combatre “el país de hobbits” en què l'ha convertida l'independentisme. Pum! I així mil i una. Això ha estat la convenció “contra el separatisme” del PP. N'hi ha que diuen que ha estat el tret de sortida de l'unionisme en la campanya que culminarà amb la consulta sobiranista. Potser. O potser no. Potser només ha estat una llarga i sorollosa traca més. Una bufa de bou.