Tocat però no enfonsat

I doncs, què us pensàveu? Que a Madrid es mamen el dit? Fa molts anys que manen i saben com es fa. Tenen el mànec de la paella ben arrapat i no el deixen pas anar ni per anar a la comuna. Ells ho veuen prou clar, que el Barça és un element decisiu, un arma poderosa, un portaavions en el mar de l'opinió pública catalana. No és casual la coincidència del període més triomfant del club amb el creixement de les ànsies d'autoafirmació que s'han concretat en les grans manifestacions al carrer i la puixança electoral de l'independentisme. Com han de mirar-se el Barça des de la capital espanyola quan el minut 17:14 esclata en un clam en cada partit, quan la Via Catalana va travessar les seves instal·lacions, quan l'equip assumeix els colors nacionals per vestir-se per feina, quan s'obre als concerts i actes de l'Assemblea Nacional... Saben que és un dels nostres portaavions més importants, que dóna seguretat i ens omple de moral de victòria. Calia atacar i bombardejar el símbol de la unitat i la integració social del país. I ja ho han fet. Primera avaluació de danys: el president Rossell, a casa, imputat. És la guerra.

Sí, caldrà esperar molts dies per saber exactament els fets reals que han propiciat l'atac. Potser hi ha hagut una actuació imprudent, potser s'han comès il·legalitats administratives en l'operació del fitxatge de Neymar. Fins i tot és possible que algun diner del club s'hagi perdut pel camí i sigui a la butxaca més impensada. Com deu passar en la majoria de les gran operacions de la bombolla futbolística espanyola. En tot cas, algú era a l'aguait, atent i a punt per posar els draps bruts –reals o ficticis– al lloc just on podien fer més mal. En la guerra i en l'amor, tot s'hi val, diuen. Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. És la seva manera de fer. Ho hem de saber i ho hem d'acceptar.

El Barça encara és més que un club, i pot continuar essent-ho. Cal que els nous responsables recordin que cal llevar-se ben d'hora, ben d'hora i fer les coses bé. Els responsables del Barça i els del país sencer. Tenim molta feina per fer i no ens ho posaran fàcil. Deu ser la seva obligació. La nostra, mirar endavant i no arronsar-nos davant el pla secret del president Rajoy.

Pel que fa al fitxatge, naturalment, si les coses no s'han fet bé, caldrà redreçar la situació; i si s'han perdut diners pel camí, que tornin.

I parlant de diners, enteneu que, al cap de tants anys de fer càlculs de tota mena, els senyors del govern no hagin trobat la manera que les balances fiscals semblin favorables a Catalunya? Doncs no se'n surten. I, de moment, es neguen a publicar-les, no fos cas que els perjudicats es queixessin (sense raó, és clar).