Opinió

De set en set

Contaminació

S'ha instal·lat el feixisme més o menys invisible de la conveniència

Mal­grat que el govern espa­nyol no ha reduït l'IVA del tea­tre, la sala Fabià Puisg­ser­ver del Lliure estava plena el diu­menge a la tarda en què vaig assis­tir a una funció d'Un ene­mic del poble en la versió lliure i actu­a­lit­zada a càrrec del dra­ma­turg Juan Mayorga i el direc­tor Miguel del Arco. Vaig cele­brar que la sala estigués plena per amor al Lliure (m'ho recor­dava l'expo­sició dedi­cada a Anna Liza­ran a la zona d'accés a la sala) i perquè vaig pen­sar que en part es devia a la idea que l'obra d'Ibsen, del 1882, té una inqui­e­tant vigència. El cas és que el metge Tho­mas Stock­mann des­co­breix la con­ta­mi­nació de les aigües d'un bal­ne­ari (en la versió repre­sen­tada al Lliure és a causa del ves­sa­ment de resi­dus tòxics indus­tri­als) que ha dut certa pros­pe­ri­tat a un poble. Stock­mann anun­cia que el bal­ne­ari s'haurà de tan­car tem­po­ral­ment per fer-hi unes obres que evi­tin la con­ta­mi­nació, però el seu germà, l'alcalde, l'acusa d'actuar en con­tra del bé comú. El metge creu tenir el suport d'un diari local i con­fia que el poble li agrairà el seu des­co­bri­ment salvífic. S'equi­voca: tot­hom se li tor­narà en con­tra perquè peri­lla el negoci del bal­ne­ari. Con­ver­tit en ene­mic públic, ales­ho­res des­co­breix la putre­facció de tota la soci­e­tat. Es con­si­dera que l'obra d'Ibsen (tan influ­ent, com pot ras­tre­jar-se en el moder­nisme català) avisa dels perills de la democràcia com a tira­nia d'una majo­ria que, con­ver­tida en massa, pot ser fàcil­ment mani­pu­lada. Però també que el dis­curs de Stock­mann, que defensa l'aris­tocràcia moral dels indi­vi­dus lliu­res capaços d'enfron­tar-se a tot­hom per dir la veri­tat, té la seva pen­dent peri­llosa. Pot­ser sí. Tan­ma­teix, ama­gat per les for­mes democràtiques, s'ha ins­tal·lat el fei­xisme més o menys invi­si­ble de la con­veniència per la qual es con­sen­ten tota mena d'equi­va­lents de bal­ne­a­ris podrits com a pos­si­bi­li­tat d'enri­qui­ment (d'uns més que dels altres, però amb la idea comuna d'arre­ple­gar alguna cosa) que va des­truint el món. Inqui­e­tant­ment vigent. Així és.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.