Veus segades

L'altre dia Puyal deia que el tall d'emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià feria “gravíssimament l'ànima de tot un poble”. Deia que “els mateixos que van eliminar Canal 9 i la ràdio autonòmica han organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident”. Tot això ho deia abans de la retransmissió del partit d'anada de la copa del rei, que els valencians ja no van poder sentir per la ràdio. Puyal advertia que no ens ho podem “mirar i callar”. Uns dies després m'assabento que el diari Levante ha fet fora l'escriptor Manel Rodríguez-Castelló, que hi tenia una columna en català de feia 16 anys (lapedraielmarge.blogspot.com ) i que ara ha publicat el poemari Estranyament (premi de poesia Ausiàs March de Gandia). Primer li van censurar un article en què denunciava els dèficits d'una companyia de telefonia. El següent ja li van rebutjar i el van fer fora. Era un article en què parlava de “l'enèsim atac a la llibertat d'informació i d'expressió” al País Valencià, que, a més, coincidia amb la mort de l'actriu, cantant i poeta Montse Anfruns. Menys veus i menys diverses. I una quantitat de violència contra la llengua i la cultura –al País Valencià, a les Illes, a la llei Wert, al desembarcament del PP a la Diagonal de Barcelona, com sempre–, que no és casual. El País Valencià queda sense cap mitjà de comunicació en valencià, la presència pública de la llengua s'esmicola, i escletxes com ara els articles de Rodríguez-Castelló són tapades amb el mateix morter amb què van aixecar deliris de nou-ric analfabet. Som més a prop del dictat que va fer un delegat franquista a la Lleida acabada d'ocupar: “Respecto al uso del dialecto del catalán, los momentos actuales exigen pruebas de un ferviente españolismo que es necesario evidenciar no hablándolo en público (por lo menos)”.

“El fill del forner, sí, trens de mots / cap a l'estació futura / on un dia arribarà la dignitat d'un poble / que encara trepitja el silenci / d'aquesta amarga terra”, diu un poema de Rodríguez-Castelló dedicat a Estellés. No caiguem en el silenci que ells fa dècades que ordeixen, per molts entrebancs i trens del revés que posin a la relació natural amb el País Valencià. No mirem el País Valencià com uns estranys, perquè l'atac a la llengua és un atac també contra nosaltres.