Opinió

Arqueologia de balances

La casta extractiva creu que l'independentisme es pot frenar amagant les balances fiscals

Les balan­ces fis­cals seran ocul­ta­des pel govern d'Espa­nya perquè fomen­ten l'inde­pen­den­tisme. És a dir, perquè posen en evidència el sis­tema de colo­ni­a­lisme fis­cal que ali­menta la casta extrac­tiva con­cen­trada a Madrid. La notícia em va remoure la memòria de quan érem només els repu­bli­cans que brandàvem l'espoli fis­cal com un dels ele­ments estruc­tu­rals que impe­dien un estat del benes­tar avançat i lami­na­ven l'auto­go­vern. La pri­mera cam­pa­nya popu­lar, la féu Esquerra el curs 1992/93 i cul­minà amb un gran reci­tal de Lluís Llach al parc de la Ciu­ta­de­lla. El 1995, i a canvi de l'abs­tenció a la inves­ti­dura, s'arrancà de Pujol una comissió d'estudi par­la­mentària sobre el model de finançament. Recordo haver-me dis­cu­tit amb Macià Ala­ve­dra, que amb un punt d'arrogància es van­tava del gran model de finançament que incloïa l'Esta­tut del 79. No era l'única força que menys­pre­ava el model basc. Soci­a­lis­tes i Ini­ci­a­tiva veien perill d'inso­li­da­ri­tat per tot arreu, fins al punt de votar con­tra el traspàs a Cata­lu­nya del 0,7% de la renda des­ti­nada a enti­tats sense afany de lucre.

El 7 de febrer del 1996, quan aca­bava de començar la cin­quena legis­la­tura, em va tocar defen­sar davant del ple la cre­ació de la comissió. Per­me­teu-me en un exer­cici arqueològic de res­ca­tar frag­ments de la meva inter­venció sobre els motius: “Pri­mer: [...] la neces­si­tat de superar un retard històric acu­mu­lat. Si abans del 1714 Cata­lu­nya uti­lit­zava el pac­tisme fis­cal en relació amb la corona, la pèrdua dels drets històrics va sig­ni­fi­car l'acu­mu­lació de retards [...]. Segon: evi­tar la dis­cri­mi­nació dels ciu­ta­dans que viuen a Cata­lu­nya i garan­tir aquí l'estat del benes­tar. Els cri­te­ris de repar­ti­ment del finançament de la LOFCA són abso­lu­ta­ment injus­tos, escas­sa­ment democràtics i total­ment anacrònics. Pre­val més el ter­ri­tori que la població, i això com­porta un evi­dent greuge com­pa­ra­tiu [...] Els ciu­ta­dans cata­lans, doncs, de fet finan­cem l'estat del benes­tar espa­nyol. Els cata­lans paguem per ser espa­nyols, per tenir docu­ment naci­o­nal d'iden­ti­tat espa­nyol, men­tre bas­cos i navar­re­sos, per la via del con­cert econòmic, i anda­lu­sos i extre­menys, espe­ci­al­ment per la via del sobre­sub­sidi, cobren per ser espa­nyols. El recent estudi, ja molt difós, del BBV diu que el saldo net de subs­ti­tuir el sis­tema comú pel foral sig­ni­fi­ca­ria per a Cata­lu­nya un incre­ment de 779.554 mili­ons de pes­se­tes, és a dir, el 73% més dels ingres­sos actu­als. [...] Per tant, un espoli crei­xent, ina­guan­ta­ble, com han dit per­so­na­li­tats com el senyor Ros Hom­bra­ve­lla o el mateix Oriol Bohi­gas. [...]

Ter­cer: sense con­cert hi ha inca­pa­ci­tat de bas­tir una política pròpia de sor­tir de la crisi, una política de rein­dus­tri­a­lit­zació i de cre­ació d'ocu­pació. Quart: el con­cert és neces­sari per a eli­mi­nar l'asfíxia finan­cera dels ajun­ta­ments. Saba­dell i Vitòria –192.000 habi­tants, 197.000 habi­tants– tenen un dife­ren­cial de 6.000 mili­ons de pes­se­tes [...]. Cinquè: el con­cert per a exer­cir la soli­da­ri­tat des de la lli­ber­tat. Mai es pot con­si­de­rar soli­da­ri­tat el que és espoli, i cada cop més es qüesti­ona que soli­da­ri­tat equi­val­gui a sub­sidi. [...] Sisè: el con­cert com a emu­lació dels sis­te­mes de finançament de les democràcies més avançades. Ja és hora que Cata­lu­nya no es resigni a estar en el furgó de cua de les democràcies avançades occi­den­tals. El sis­tema fis­cal, que a la majo­ria d'estats avançats és molt més trans­pa­rent, molt més basat en la cores­pon­sa­bi­lit­zació [...] Setè: la volun­tat de tras­lla­dar a aquest Par­la­ment el con­sens social. Al marge de l'ori­gen o al marge..., sense dis­tinció de llengües, hi ha una majo­ria social favo­ra­ble que els impos­tos de Cata­lu­nya es que­din a Cata­lu­nya.”

Quan la majo­ria social a Cata­lu­nya ja ha fet el pas cap a la inde­pendència, la casta extrac­tiva i el seu minis­tre Mon­toro cre­uen que poden fre­nar-ho ama­gant unes balan­ces fis­cals que alguns –pocs– ja rei­vin­dicàvem als anys noranta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.