Reinventar les institucions

Les institucions pateixen una profunda crisi de credibilitat. Algunes més que d'altres. És evident que les institucions polítiques, financeres i de justícia no estan en la mateixa situació que les institucions socials, educatives o sanitàries, però, poc o molt, totes estan sotmeses a una profunda crisi de confiança. Emergeix un ciutadà ainstitucional, cada cop més crític envers les institucions, més cansat de les seves dinàmiques i de la seva opacitat. És habitual sentir criticar les institucions i sembla políticament correcte articular un discurs antiinstitucional que es presenta com a exemple de progrés i d'innovació. I, no obstant això, necessitem institucions per a poder desenvolupar-nos socialment, políticament, culturalment, religiosament. Sense institucions no hi ha país. El país no és un aplec d'individualitats; és una xarxa complexa i polivalent de persones i d'institucions, un teixit molt divers d'organitzacions i de comunitats humanes que s'ubiquen entre l'Estat i l'individu. Quan els estats són sòlids, no necessiten institucions fortes, però quan els estats són febles, calen institucions sòlides que expressin la vitalitat i la força de la gent, la seva capacitat d'innovació i de transformació, també la seva singularitat i idiosincràsia.

És evident que la crisi institucional té les seves raons. Des de la monarquia fins a l'ajuntament de poble hi ha raons per deixar de creure en les institucions. La llista dels arguments és infinita, però cal repetir-ho: necessitem institucions. Cal, però, reinventar-les. Els canvis socials no arriben per generació espontània. Les millores en el terreny educatiu, tampoc. Calen persones que s'impliquin en les institucions, que estiguin disposades a donar-hi els millors anys de la seva vida, a posar-hi el talent, per tal de contribuir a millorar la realitat social, cultural, educativa. L'individualisme condueix a la paràlisi com el relativisme al darwinisme dels més forts. Solitàriament és impossible canviar la realitat. Cal fer xarxa, cal fer estructura, cal organització i distribució de rols i de funcions. Vivim en un país amb institucions afeblides i no em refereixo solament a les de l'administració pública, també a les que neixen de la denominada societat civil.

Reinventar les institucions vol dir fer-les més transparents, més flexibles, més permeables als canvis socials, més crítiques i profètiques, menys burocràtiques, més eficients i rendibles. Significa distribuir les persones en virtut de les seves capacitats i no per criteris d'afinitat familiar o ideològica. Reinventar-les és la manera de salvar-les, de generar noves adhesions, vinculacions sòlides i, a la vegada, que la saba nova pugui aportar el seu talent. Hi ha, lògicament, por: por de perdre el rol, por dels escenaris de futur; por de perdre les lleialtats bàsiques per a poder seguir.

Una societat justa, dient-ho a la manera del filòsof francès Paul Ricoeur, requereix persones justes i institucions justes. Moltes persones no contemplen les institucions com a espai de realització personal. Més aviat les veuen com a formes de vinculació laboral per assegurar el modus vivendi. Quan les institucions milloren qualitativament la societat, quan són font de progrés social, els col·laboradors hi veuen alguna cosa més que una forma de guanyar-se el pa; hi veuen un mode de realització humana, d'esdevenir plenament humans.