La Cati

L'altre dia estava escoltant Catalunya Informació, una estació de ràdio que acostumo a seguir diàriament en diverses franges horàries. No és l'única estació que em satisfà. En el trajecte per acompanyar els fills a l'autocar que els porta a l'institut escoltem Flaixbac, i a voltes estem a punt de perdre el transport per no perdre'ns les versions especialitat de la casa. En ocasions que vaig de bòlit escolto Catalunya Música o Ràdio Estel, com a antídot. Abans escoltava Ràdio 3 de RNE, però ja no és el que era. I el Barça l'escolto amb la TDP de Catalunya Ràdio. Aquest és el meu repertori radiofònic, potser una mica fora de mercat. Però a mi, per defecte, m'agrada escoltar Catalunya Informació i, mentalment, avançar-me a la locució o sorprendre'm quan es renova la graella. El cas és que l'altre dia feien vaga i, entre titulars i titulars, hi inserien un bloc musical. Em va cridar l'atenció que el bloc musical també s'adeia amb la protesta: sempre s'anaven repetint les mateixes cançons, pel mateix ordre. Em va semblar un gest subtil. De la mateixa manera que l'oient es pot aprendre els blocs informatius de memòria, també els blocs musicals. I em va semblar coherent que, si els presentadors fan vaga, els tècnics de continuïtat (si és que encara n'hi ha i no està tot en mans dels programes informàtics), també. Una altra cosa és que no em va agradar gens que els treballadors d'una emissora pública concretin el seu dret a fer vaga per mitjà de la restricció del servei (públic) que ofereixen. La lògica de l'empresa pública no és (no hauria de ser) la mateixa lògica de l'empresa privada. Els oients de Catalunya Informació no hem fet res contra els treballadors de l'emissora perquè ens deixin amb serveis mínims. Al contrari. Els oients d'una emissora som, si de cas, els únics que justifiquem que l'emissora existeixi. I es dóna la paradoxa que aquells que no escolten mai Catalunya Informació són els únics que no en van sortir perjudicats. M'agradaria que els treballadors de Catalunya Informació no utilitzessin mai més l'audiència com a xantatge.