Referèndum medieval
la independència
de Catalunya ens tornaria a l'edat mitjana”
Després de setanta-cinc anys de l'entrada a Catalunya de la família política dels senyors i les senyores que governen avui a Madrid hem passat d'aquell cèlebre españoles todos pronunciat pel general victoriós al todos somos españoles proclamat ahir a Valladolid per un president que sembla la cançó de l'enfadós. Francament, tres quarts de segle després i continuen allà mateix, la qual cosa ens ha de portar a reflexionar molt seriosament sobre el futur que ens espera en una Espanya que, si triomfa en l'ofensiva nacionalista contra Catalunya, haurà contravingut dues vegades en només quatre anys la voluntat democràtica dels catalans, primer tombant un estatut votat pel poble i enguany impedint una consulta exigida també a les urnes majoritàriament.
Ja ho veieu, aquests campions de la democràcia ens alliçonen setmana rere setmana en el marc de trobades on van a lluir informalment jerseiet de marca sobre les espatlles (actes que els socialistes convoquen en versió outlet però amb continguts similars), envoltats de públic amatent com si fossin en un concurs per veure qui la diu més grossa o mirar quants campanars poden igualar amb l'alçada de les seves barbaritats.
Dels acudits que van sortir ahir del magí del senyor Rajoy em quedo amb la idea que la nostra independència seria com tornar a l'edat mitjana. Home, hi ha coses que una persona no pot afirmar quan, per exemple, està a punt de reformar la llei de l'avortament seguint ordres dels bisbes al més pur estil d'una època en què ningú votava en referèndum però en la qual, en canvi, el poder terrenal es doblegava devotament a les exigències de les mitres. Si la definició de medieval és la que figura als diccionaris, el medieval sou vós, Don Mariano.
