Opinió

De set en set

Ben viatjats

Fa cinquanta anys moria el periodista Agustí Calvet, Gaziel. Josep Benet digué d'ell: “Ha estat probablement l'escriptor polític més intel·ligent que ha donat la dreta catalana en el segle XX.” Amb Josep Pla i Eugeni Xammar era del nucli que en els anys vint i trenta modernitzaren la premsa catalana. Tenien un tret comú que contribuí a la renovació del periodisme: havien treballat a l'estranger. Portaren els diaris aires nous de fora. Era una experiència compartida amb més periodistes excel·lents d'aquella generació: Josep Maria de Sagarra, Joan Crexells, Josep Carner. Tots ells –tret de Carner, corresponsal incidental a Beirut– havien passat per Berlín, llavors la ciutat amb més efervescència política, econòmica i cultural.

La guerra espanyola estroncà el progrés d'aquells capdavanters que conreaven un periodisme arrenglerat amb les cultures més avançades. S'obrí un llarg parèntesi, amb algunes excepcions: la ràdio en castellà i català de Josep Manyé (Jorge Marín) des de la BBC; les cròniques de Josep Maria Massip des de Washington, i les d'un Carles Sentís en constant moviment.

No hi ha una generació d'aquesta densitat i profunditat fins a partir dels anys noranta, amb professionals que optaren sobretot per Estats Units –com els d'abans de la guerra ho feren per Alemanya– desplegant inquietes iniciatives d'alts estudis (Josep Cuní, Miquel Calçada) o d'experiència professional rellevant (Antoni Bassas).

L'experiència anglosaxona ha dominat en aquesta represa catalana de periodisme internacional també en els casos de Lluís Foix i de l'enyorat Xavier Batalla, i en el de Mònica Terribas, doctorada a Escòcia. Però també han contribuït a eixamplar la visió del món els treballs enviats des de l'exterior per Tomàs Alcoberro, Rosa Maria Calaf, Roger Jiménez, Rafael Jorba, Rosa Massagué, Enric Juliana, Llúcia Oliva, Juan Ramón González Cabezas, i el també ben recordat Manuel Vázquez Montalbán en el Mèxic de la revolta a Chiapas

Ara s'albira un nou relleu generacional que aprecia aquesta tradició de periodistes viatgers que encetà un Gaziel que enguany ens cal commemorar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.