La palla i la biga

Un dels ariets de la croada espanyola contra el separatisme català es el poder judicial, que té la missió divina d'impedir que el sistema educatiu de Catalunya continuï formant fanàtics adoctrinats en l'independentisme radical. S'ha de reconèixer que la Conselleria d'Ensenyament fins ara ha sabut trampejar cada resolució judicial que ordenava la liquidació de la immersió amb astúcia, aconseguint mantenir vigent el sistema sense incomplir la llei. Per això els cavallers croats del TSJC han decidit imposar la seves ordres no pas a la conselleria, sinó directament als directors dels centres.

Per tot plegat, em va sobtar molt llegir en aquest diari les declaracions del president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, demanant al Parlament que no aprovi el requisit del català per exercir de jutge a Catalunya. Ja se sap que el bilingüisme que ses senyories volen imposar a les escoles és inexistent al seu àmbit d'actuació. És més fàcil trobar l'Atlàntida al bell mig de l'oceà que no pas una sentència redactada en català. Lluny de defensar un 25% de judicis i sentències en català (o un 25% de cada judici i cada sentència?), que seria el més coherent amb el que el tribunal que presideix defensa per a les escoles, Gimeno demana que el requisit del català sigui “flexible”. El millor de tot, però, va ser la seva argumentació: “Ara ja cap jutge no pot dir que no coneix el català.” Bravo, senyoria! En el cas de les escoles, el fet que les estadístiques demostrin any sí, any també, que els alumnes catalans dominen el castellà millor que molts castellans monolingües, no té cap importància. En el cas de la justícia, es veu que només dient que els jutges “coneixen” el català, és suficient. Bravo.