És l'hora d'actuar, Francesc

La pederàstia és, sens dubte, la taca més bruta i infame de l'Església catòlica. Aquest dimecres, l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a través d'un duríssim informe de la Comissió sobre els Drets de la Infància, va acusar el Vaticà d'haver permès i ocultat “desenes de milers d'abusos sexuals arreu del món”. L'informe assegura que la Santa Seu “no ha reconegut mai la magnitud dels crims sexuals” perpetrats per religiosos i ha anteposat la reputació de l'Església a la protecció de les víctimes. Per això, insta el Vaticà a prendre mesures immediates.

L'informe de l'ONU representa una fita històrica: mai abans cap ens oficial havia gosat dir al Vaticà com havia de comportar-se en un tema tan delicat com els abusos sexuals a menors. La reacció que ha tingut la Santa Seu, però, no ha estat a l'altura de l'actitud dialogant i oberta que ha mantingut Bergoglio des de l'inici del seu pontificat: el Vaticà s'ha mostrat sorprès i irritat pel que ha considerat una intromissió. Tanmateix, l'informe és en realitat l'oportunitat d'or per a Francesc de demostrar que realment vol canviar l'estat de les coses i esdevenir el primer papa que actua amb fermesa contra la pederàstia. Només hauria de seguir les directrius que marca l'informe, la qual cosa significaria, ni més ni menys, complir amb la Convenció Internacional dels Drets de la Infància que el mateix Vaticà va ratificar el 1990.

Què hauria de fer Francesc, doncs, ara? Primer de tot, assegurar-se que la comissió que ell mateix va instaurar a finals de l'any passat per a “la protecció dels drets dels menors” investigui de manera independent tots els casos d'abusos. La Santa Seu hauria de permetre la participació en aquesta comissió a la societat civil i a les associacions de víctimes i fer-ne públics els resultats. De manera immediata, s'haurien de retirar de l'activitat religiosa tots els qui hagin realitzat abusos o en siguin sospitosos. Posar fi a la pràctica de traslladar els agressors d'un destí a un altre. I, sobretot, si es coneixen situacions d'abusos, contactar les autoritats judicials. El Vaticà hauria de garantir, a més, transparència en l'entrega d'informació sobre els casos de pederàstia per tal de poder posar en coneixement de la societat quins agressors continuen en contacte amb nens.

Un altre pas important que hauria de fer la Santa Seu és modificar la llei de dret canònic per tal que l'abús de menors sigui considerat un crim i no “una ofensa contra la moral”, i al mateix temps eradicar les disposicions que imposen silenci tant a les víctimes com als testimonis del delicte. El Vaticà hauria també d'establir mecanismes obligatoris i clars per a tots els capellans, i personal religiós en general, perquè notifiquin les sospites d'abusos i perquè l'obligació de denunciar estigui per damunt de qualsevol manament escrit en la llei de dret canònic. En definitiva, el que hauria de fer el sant pare és posar fi a la situació actual en què el Vaticà es troba “més enllà” de la justícia civil. Adequar-se al món, formar-ne part i respectar-ne les lleis.

El mediàtic papa Francesc té tots els reflectors apuntant-lo. Ha estat escollit el personatge de l'any per la revista Time, portada de la revista Rolling Stone i la seva popularitat és inqüestionable. El 86% dels italians, segons una enquesta realitzada el mes passat per l'institut d'estadística Demopolis, confien “molt” en ell. Des que existeixen els sondejos, mai cap persona havia aconseguit un nivell de confiança tan elevat a Itàlia. Preguntats sobre què valoren més de Bergoglio, els italians responen am unanimitat: “La seva atenció pels desemparats, pels més dèbils.” Hi pot haver un ser més dèbil i desemparat que un infant sotmès a abusos sexuals per part d'una figura que teòricament encarna l'autoritat moral?

Bergoglio va dir fa poc que li pertoca, “com a bisbe de Roma, estar obert als suggeriments orientats a un exercici” del seu ministeri “que el faci més fidel al que Jesús va voler donar-li”. Els catòlics de tot el món, les organitzacions de drets humans i els supervivents d'abusos sexuals estan expectants davant la reacció del pontífex a l'informe de l'ONU, prevista properament. L'esperança rau en què, a diferència dels seus predecessors, Francesc no es limiti a escoltar els suggeriments rebuts per combatre la pederàstia sinó que els posi en pràctica.

Del coratge que demostri Bergoglio en aquest assumpte en depèn no només la seva credibilitat sinó la dignitat de l'Església i, a llarg termini, probablement també la supervivència de la institució, que no es pot permetre continuar mirant cap a una altra banda. En la societat de la informació, per sort, els abusos sexuals a menors en el si de l'Església han deixat de ser bàsicament un tabú per a les víctimes, aclaparades pel dolor que vivien en silenci, per passar a ser la vergonya dels agressors i dels seus còmplices. No es pot continuar amagant el cap sota l'ala davant d'un escàndol que, a hores d'ara, ha pres una dimensió mundial.