Infanta, sola i acompanyada

Sem­bla que ha estat un dels dos advo­cats de la defensa de la infanta Cris­tina –dos, per si amb un no n'hi havia prou– qui ha par­lat de “soli­tud”. Qui ha pro­cla­mat que s'ha sabut defen­sar “sola”. És aquesta una afir­mació temerària. Una broma, segons com, de regust amarg. Se sent sola la infanta Cris­tina davant el jutge Cas­tro o és el jutge Cas­tro qui actua sol davant la infanta Cris­tina? Qui acom­pa­nya la infanta? En pri­mer lloc, la casa reial, que va fer repi­car cam­pa­nes després de la decla­ració com si la desim­pu­tació fos un fet can­tat. Convé recor­dar que la mateixa reial casa va fer un comu­ni­cat la pri­mera vegada que el jutge va inten­tar impu­tar la seva infanta decla­rant-se “sor­presa”. I qui hi ha més? El govern de l'Estat. “Fonts de La Mon­cloa” –les habi­tu­als– decla­ra­ven dis­sabte que “se'n desprèn –de la decla­ració– que qui queda con­dem­nat és Urdan­ga­rin”. El mateix Rajoy, en una entre­vista tele­vi­siva, va decla­rar fa pocs dies que estava “con­vençut” que les coses ani­rien “bé” per a la infanta. En coherència, doncs, i línia directa amb la pre­sidència del govern, pas­sant pel Minis­teri de Justícia, qui acom­pa­nya també Cris­tina és la fis­ca­lia de l'Estat, en el seu paper d'advo­cat d'àngels. I encara acom­pa­nya també la infanta l'advo­cat –aquest, sí– de l'Estat. I alguns dia­ris de Madrid, que li envien cada dia un exem­plar ensu­crat per sem­blar encara més dolços. I l'Agència Tri­butària. I la doc­trina Botín. I el san­to­ral sen­cer. Sola? Que ben acom­pa­nya­des cami­nen algu­nes soli­tuds.