La columna
Anarquisme i folklore
Recomanació prioritària: el llibre excel·lent del professor tarragoní de la Rovira i Virgili Emili Samper sobre el reusenc Cels Gomis i Mestre (1841-1915). Confessió inicial: no en sabia res de res, del personatge, vinculat amb Valentí Almirall, la Biblioteca Arús, l'anarquisme més antisistema, sí, però alhora més carregat de propostes pedagògiques i humanístiques transformadores. Cels Gomis va ser, de professió, un professional del món del ferrocarril: dissenyava recorreguts de trens quan feia ben poc temps del primer de la península, el Mataró-Barcelona-Mataró. I tenia una veritable passió pel folklore, tal com ens l'explicava, al cap de molts anys, Maria Aurèlia Capmany, per definir la feina de folklorista del seu pare: “N'hi ha que surten a caçar bolets sense malmetre el bosc i amb coneixement de causa, mentre que d'altres compren els cistells dels que s'han passat hores i hores cercant aquests bolets. Dels primers jo en dic folkloristes; dels segons, en diuen etnòlegs.”
Cels Gomis va ser un actiu, en el combat de les idees universalistes, sense deixar de ser mai un apassionat per Catalunya. Ho explicava així: “Aquells que creuen que lo patriotisme consisteix en tractar bé tot lo de casa per dolent que sia...” El terratinent i eclesiàstic mallorquí Costa i Llobera ho expressava, en el seu Cant als joves, amb paraules d'un dring paral·lel: “Siau qui sou / més no atiant vells odis / ni amb emfàtiques declaracions / lloant tot lo que és vostre / fins les mateixes úlceres.”
La monografia de Samper m'ha marcat el calendari de lectures: recupero els textos que tenia desats en espais d'escalada difícil, com els de l'enyorat (tot i que sempre em renyava) Josep Mestres. I la tesi del professor Pich sobre Valentí Almirall, per a mi sempre el senyor del castell del Papiol. I l'obra feta per l'Escola del Treball de la Mancomunitat que naixia el darrer any de la vida de Cels Gomis de qui, l'any vinent, commemorarem el centenari de la mort: si volem fer un nou país, on vell i nou s'agermanin, hem d'anar refent el nostre santoral laic.
