Opinió

La columna

Utopia

No sé si realment els pobles i les ciutats on vivim són tan civilitzats com ens semblen

No sé si heu estat mai a Molinàs. Jo hi vaig anar a l'estiu, per escriure un arti­cle a la revista Albe­res, i encara hi penso. Molinàs és un veïnat de Colera, situat a la falda de l'Albera, obli­dat de fa més de qua­ranta anys; els últims esta­dants en van mar­xar cap al 1970. Un poble aban­do­nat és impres­si­o­nant. Les cases, sense que ningú hi vis­qui, van caient a tros­sos, i hi ha una qui­e­tud i un silenci més sem­blant a la mort que a la pau.

Però cada viatge –encara que sigui tan curt– té una sor­presa, i la de Molinàs va ser la Maide, una noia basca, 30 anys, peda­goga, un català per­fecte, que vam tro­bar que anava xino-xano cap a Molinàs, seguint la riera. Ens va expli­car que vivia amb un grup de set per­so­nes adul­tes i dos infants, que tenien una sub­venció de la Gene­ra­li­tat, que l'Ajun­ta­ment de Colera els havia cedit una casa i que el seu pro­jecte era pre­ser­var el pai­satge i res­sus­ci­tar la vinya que temps enrere hi havia hagut. A Molinàs tenen aigua, però llum no, ni telèfon fix, ni cober­tura de mòbil. Hi pen­sava ahir, que era el dia de la inter­net segura o que una de les notícies del dia era que a par­tir d'ara sabrem exac­ta­ment (sic) què paguem de llum.

No sé si aquesta petita comu­ni­tat ha resis­tit el que por­tem d'hivern: a Molinàs hi fa molta fred. Tam­poc no sé de quina mena de pasta són fetes les per­so­nes que trien aquest tipus de vida, sense cap ras­tre de civi­lit­zació, tot i que no sé si real­ment els pobles i les ciu­tats on vivim són tan civi­lit­zats com ens sem­blen. Què bus­quen, què espe­ren, quina vida inte­rior tenen, quina uto­pia els empeny. Són gent corat­josa, no cal dir-ho (qui renun­ci­a­ria a l'aigua calenta, l'estufa, els fogons... la tele, fins i tot, per no par­lar del mòbil i les seves apli­ca­ci­ons?). Els últims habi­tants de la vall en van mar­xar fugint de la misèria, per viure millor. Aquests joves han tor­nat a habi­tar-la qui sap si fugint de la satu­ració de neces­si­tats i d'asfalt que hem creat entre tots. Ni que sigui per con­ti­nuar pen­sant que els som­nis es com­plei­xen, m'agra­da­ria que tin­gues­sin sort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.