Opinió

La columna

Utopia

No sé si realment els pobles i les ciutats on vivim són tan civilitzats com ens semblen

No sé si heu estat mai a Molinàs. Jo hi vaig anar a l'estiu, per escriure un article a la revista Alberes, i encara hi penso. Molinàs és un veïnat de Colera, situat a la falda de l'Albera, oblidat de fa més de quaranta anys; els últims estadants en van marxar cap al 1970. Un poble abandonat és impressionant. Les cases, sense que ningú hi visqui, van caient a trossos, i hi ha una quietud i un silenci més semblant a la mort que a la pau.

Però cada viatge –encara que sigui tan curt– té una sorpresa, i la de Molinàs va ser la Maide, una noia basca, 30 anys, pedagoga, un català perfecte, que vam trobar que anava xino-xano cap a Molinàs, seguint la riera. Ens va explicar que vivia amb un grup de set persones adultes i dos infants, que tenien una subvenció de la Generalitat, que l'Ajuntament de Colera els havia cedit una casa i que el seu projecte era preservar el paisatge i ressuscitar la vinya que temps enrere hi havia hagut. A Molinàs tenen aigua, però llum no, ni telèfon fix, ni cobertura de mòbil. Hi pensava ahir, que era el dia de la internet segura o que una de les notícies del dia era que a partir d'ara sabrem exactament (sic) què paguem de llum.

No sé si aquesta petita comunitat ha resistit el que portem d'hivern: a Molinàs hi fa molta fred. Tampoc no sé de quina mena de pasta són fetes les persones que trien aquest tipus de vida, sense cap rastre de civilització, tot i que no sé si realment els pobles i les ciutats on vivim són tan civilitzats com ens semblen. Què busquen, què esperen, quina vida interior tenen, quina utopia els empeny. Són gent coratjosa, no cal dir-ho (qui renunciaria a l'aigua calenta, l'estufa, els fogons... la tele, fins i tot, per no parlar del mòbil i les seves aplicacions?). Els últims habitants de la vall en van marxar fugint de la misèria, per viure millor. Aquests joves han tornat a habitar-la qui sap si fugint de la saturació de necessitats i d'asfalt que hem creat entre tots. Ni que sigui per continuar pensant que els somnis es compleixen, m'agradaria que tinguessin sort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.