La llengua, allò més important

uè ens dóna singularitat, personalitat i una cultura pròpies? Què ens basteix com a nació, a més d'una llarga i convulsa història comuna i unes institucions centenàries? Sens cap mena de dubte, el català. La llengua en la qual s'expressen, malgrat tot, cap a deu milions de persones, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La llengua ens uneix des de fa segles i ens dóna consistència com a poble. És el cordó umbilical que ens ha lligat històricament, malgrat les enormes vicissituds viscudes. L'instrument que ens permet compartir informació i coneixement, una eina vital en l'educació dels nostres fills.

Per això, des de fa segles, la llengua és l'ase de tots els cops d'aquells que ens voldrien anorrear com a nació. Ja al segle XVI, el Tribunal de la Inquisició demanava que els “afers de la fe” es resolguessin en llengua castellana i el 1624, el comte duc d'Olivares apostava per aplicar “als regnes de què es compon Espanya l'estil i les lleis de Castella sense cap diferència”. Lluís XVI no va dubtar, l'any 1700, a prohibir el català al Rosselló, al Conflent i al Vallespir, els comtats catalans que el 1659 Espanya havia cedit ben fàcilment als francesos. Pocs anys més tard, el decret de Nova Planta de Felip V tenia ben present de prohibir l'ús del català en les institucions de govern i de justícia. Una prohibició que s'intensificarà al llarg dels segles següents i que, amb l'interval de la República, arriba fins als anys setanta passats, amb lleis que ranejaran l'absurd com aquella que prohibia parlar en català per telèfon.

Qui creia, però, que amb l'arribada de la democràcia l'ofensiva contra el català s'aturaria anava ben equivocat. Tot el contrari, aquells que, com Olivares, persisteixen a fer una Espanya uniforme, tenen ben clar que, per aconseguir-ho, cal deixar el català com una cosa folklòrica. Amb aquest objectiu final fan el que fan a les Balears o al País Valencià i no dubten a perseguir, com sigui, el català a l'escola al Principat. No en tenen prou de dominar el mercat audiovisual, ni de relegar la nostra llengua al mínim en l'etiquetatge. Volen reduir-la al no-res. Per això, ara cal més que mai fermesa del govern i de les escoles per impedir-ho i seguir en la lluita per la independència, ja que l'estat propi és l'única via per salvaguardar la llengua.