El referèndum de Suïssa
La victòria del sí (50,3% dels vots) en el referèndum a Suïssa per posar quotes a la immigració de ciutadans de països de la UE ha fet disparar les alarmes a Brussel·les i ha esperonat els partits d'extrema dreta.
Suïssa és el país que, sense ser membre de la UE, té més relacions amb la comunitat, inclosa la lliure circulació de ciutadans: el 23% dels vuit milions d'habitants de la Confederació són estrangers, francesos, italians i, sobretot, alemanys; 230.000 persones creuen cada dia la frontera per treballar a Suïssa, i 430.000 suïssos treballen en països de la UE. En general, la immigració suïssa és de treballadors qualificats amb titulació universitària. La resposta de la Comissió Europea al resultat del referèndum ha estat contundent. D'una banda, recorda a Berna que la lliure circulació de persones, béns, capitals i serveis no es pot trossejar perquè forma part d'un mateix paquet de llibertats fonamentals que defineixen la UE: a l'espai Schengen s'hi han adherit àdhuc països que no formen part de la UE com Islàndia i Noruega (i fins ara Suïssa). Brussel·les ha amenaçat d'excloure els estudiants suïssos del programa d'intercanvis universitaris Erasmus+ i dels programes d'R+D Horitzó 2020. Òbviament, si el govern suís incompleix l'acord de Schengen la UE podria anul·lar altres acords –el denominat “efecte guillotina”, que porta a suspendre altres acords quan es vulnera algun dels signats–, fet que repercutiria negativament en l'economia del país: gairebé dues terceres parts de les exportacions suïsses es dirigeixen a països de la UE. Costa d'entendre l'actitud dels cantons de parla alemanya, amb l'excepció de Zuric, i de Ticino (de parla italiana), on ha guanyat el sí (en els cantons francòfons va guanyar el no), tenint en compte aquesta forta dependència comercial i la reactivació de l'economia suïssa des que el país es va adherir al tractat de Schengen.
A les seus dels principals partits euroescèptics d'extrema dreta (el francès Front Nacional de Marine Le Pen, l'holandès Partit de la Llibertat de Geert Wilders i el Partit per la Independència del Regne Unit de Nigel Farage), el resultat del referèndum ha estat acollit amb satisfacció a les portes d'unes eleccions europees, que és, juntament amb les eleccions locals, on obtenen millors resultats. Aturar la immigració forma part dels programes d'aquests partits, que remen en les turbulentes aigües de la xenofòbia i el racisme amb grans dosis de populisme, com quan culpen els treballadors estrangers de “robar” a la població autòctona els llocs de treball, de rebre ajudes injustificades o de la delinqüència. L'auge de l'extrema dreta a Europa no és nou i, fins i tot, un país d'arrelades conviccions democràtiques com Suècia va veure com a les eleccions legislatives del 2010 el partit xenòfob Demòcrates Suecs obtenia el 5,7% dels vots i 20 escons.
L'ascens de l'extrema dreta a Europa no suposa encara una amenaça electoral per als partits que dominen els parlaments europeus, però sí una amenaça social, perquè el seu discurs qüestiona la cohesió social, i ideològica, ja que molts partits de dretes, per tal d'evitar la fuga de vots cap a l'extrema dreta, incorporen part d'aquest discurs. Així, al Regne Unit, que no va subscriure Schengen, David Cameron i els tories són partidaris d'aplicar mesures restrictives a la immigració i, a l'Estat espanyol, n'hi ha prou de veure les polítiques que impulsen els ministres Alberto Ruiz-Gallardón i José Ignacio Wert en temes tan sensibles com l'avortament, l'educació, la cultura o les llengües que no són el castellà.
