Els hússars de la mort

Potser només ha estat una escaramussa individual o potser el gran poder germànic ha enviat a Catalunya la seva cavalleria lleugera perquè aplani hostilitats. Sigui com sigui, una seixantena de directius o exdirectius o espontanis o vés a saber què de grans empreses alemanyes han pres posicions sobre la independència de Catalunya. I ho han fet trepitjant fort. Afirmen aquests genets que la separació catalana tindria “nefastes conseqüències”. Per a Catalunya, per a Espanya, per a Alemanya o per a ells? Només parlen de Catalunya. I afirmen aquells senyors que els catalans farien bé d'apagar el seu “fervor nacionalista” perquè fenòmens com aquest han provocat durant l'últim segle “sofriments immesurables sobre Europa”. En saben molt, per experiència pròpia. Però, savis i importants com són, aquests seixanta hússars haurien de saber més història i destriar entre “nacionalismes”. N'hi ha d'ofensius i agressius. N'hi ha de totalitaris. I n'hi ha també de defensius i democràtics. Barrejar-los tots i etiquetar-los sota una marca genèrica no només és un error sinó també una injustícia. Per no tenir, els catalans no tenen ni cavalleria. Només tenen cavallers tips de fer de burro. L'alternativa que proposen aquests executors –més que executius– és que Catalunya continuï sent “una regió forta d'Espanya”. Per a què? Perquè continuï pagant la gran festa espanyola o perquè Espanya pugui tornar el deute públic que deu al Bundesbank? Caram amb la darrera cavalleria prussiana... fa cara de banca.