Sardenya

Els recomane la màxima atenció a les eleccions sardes que es fan aquest diumenge. Per primera vegada en la història de l'illa un grup independentista, Sardenya Possible, és assenyalat en les enquestes no només com una de les forces principals, sinó com el possible guanyador.

A Sardenya les coses no solen ser el que semblen, però parem atenció. De fet, només que Sardenya Possible aconseguís un bon resultat, i quedar segons ja seria un resultat excel·lent, això caldria interpretar-ho com un bolc històric. Com en tants altres llocs d'Itàlia, a Sardenya hi ha hagut des de sempre un xoc entre l'estat i el país, i fa dècades que hi ha un moviment independentista latent però molt minoritari. Això pot canviar, però, ara.

Sobtadament? No ho sabria dir pas. Sardenya Possible ha activat un ressort que existia. I potser nosaltres hi hem tingut més a veure que no sembla. El procés d'independència de Catalunya i d'Escòcia ha creat un enorme interès arreu del continent i ja hi ha qui especula amb una nova onada d'estats. La història ens diu que és molt rara una independència sola i que normalment quan hi ha un procés independentista és en el marc d'una remodelació més àmplia, que afecta diversos països. Escòcia i Catalunya en fem dos. Però s'hi podrien sumar més casos amb molta facilitat. A Bèlgica votaran el 25 de maig, i totes les enquestes donen com a guanyadors, en l'àmbit de tot Bèlgica!, els independentistes flamencs. Que no proposen la independència però sí la desaparició de l'estat belga a mans de dos nous estats, el flamenc i el való. Sumeu a això la possibilitat d'un resultat històric per als independentistes a Sardenya i en els pròxims mesos la Unió Europea tindrà un paquet notable ja a les mans, que estic segur que alterarà també el debat sobre nosaltres.

Diumenge, doncs, la mirada a Càller. Ep!, i a l'Alguer!